Bosc de la Grevolosa - Sant Nazari

3 de Febrer de 2010

Recorregut:
Can Piguellem – Riu Fornés – El Güell – Trencall Prat de la Vola – La Grevolosa – Sant Nazari – Trencall pista – Can Piguellem

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a les 8, en direcció Puigcerdà per la C-17. Agafem l’eix Vic-Olot per la C-37. Sortida a Sant Andreu de la Vola. Deixem el cotxe a Can Piguellem.
Total 26 km

Introducció:
Aquesta ruta molt variada de paisatges i canviants en les diverses èpoques de l’any, ens permet visitar la majestuosa i meravellosa fageda de la Grevolosa, un indret de rellevant singularitat geogràfica i la solitària ermita de Sant Nazari (recentment restaurada), envoltada de roures i boixos espectaculars. Aquests indrets, solcats per antics camins rals i de difícil accés han permès la seva conservació.

Itinerari:
Comencem l’excursió a 3/4 de 9. La sorpresa d’avui és la neu que trobem només començar la ruta. Fa molt fred però el dia és presenta assolellat. Sortim de Can Piguellem, creuem la crta. d’accés al Veïnat de Sant Andreu de la Vola (972 m). Enfilem pel nou accés amb un rètol on diu : Cabrera. Aquesta pista és la que mena cap el Prat de la Vola i al Collet de Cabrera enllaça amb la pista que va a Cabrera i Sant Julià de Cabrera.

Inici de la ruta amb la pista totalment glaçada

Seguim aquesta pista, completament glaçada, en lleugera pujada tot passant per la vall del Fornés, enmig de roures i pastures. Cal travessar la riera en cinc ocasions.

La riera del Fornés ofereix bonics racons


Poc desprès de creuar la riera per última vegada, arribem en un trencall a l’esquerra. És el lloc por on sortirem a la tornada. Fins aquí 45’.

Trencall per anar a Sant Nazari

Aquesta “nova “ pista, arriba fins a Sant Nazari. Hi ha un rètol.

Seguim per la pista principal i poc desprès passem pel costat de la casa del Güell.

Masia del Güell

Passats uns quants metres veiem la casa del Prat de la Vola, trobem una bifurcació de pistes i girem cap a l’esquerra tot deixant la principal. Passem una tanca i seguim per aquesta pista en suau pujada enmig de pins i roures.

Al fons, el Prat de la Vola

La pujada es va accentuant tot passant per una clariana. Entrem al bosc i ja comencem a trobar els primers faigs. El camí passa per llocs totalment ombrívols i humits. L’aspecte del bosc canvia radicalment, hem entrat dins la fageda de la Grevolosa.

Camí de la Grevolosa

Més endavant, a la dreta del camí trobem la font de la Grevolosa. La pista esdevé corriol. Travessem un torrent i ens trobem al bell mig de l’esplèndida fageda de la Grevolosa.

Font de la Grevolosa

El lloc és realment encisador; poblat per centenars de faigs de mides extraordinàries: n'hi ha que arriben al metre de diàmetre i depassen els trenta metres d'alçada. Es tracta d'uns dels faigs més alts de Catalunya i alguns d'ells han estat catalogats com a monumentals. El silenci, la penombra i la immensitat de l'arbreda confereixen una màgia especial a l'indret, que sembla talment una catedral bastida per la natura. Aquesta meravella de bosc es pot admirar en tota la seva integritat.

Bosc de La Grevolosa


El lloc està migpartit per un viarany d’aigua.

Seguim uns senyals grocs i baixem cap la fageda. A la dreta hi ha un faig catalogat com a monumental.

Dins el bosc de la Grevolosa

Desprès de contemplar aquest bonic paratge sortim del lloc en lleugera pujada on podem observar un canvi sobtat de vegetació. Entrem dins una roureda, estem a la part soleia del bosc.
Seguim el corriol fent varies giragonses en baixada tot deixant un camí a l’esquerra i seguint els senyals grocs.

Arribem en una cruïlla de camins (punt estratègic). El de la dreta va a desembocar a la Crta.BV-5224 prop de Collada de Bracons. Seguim el camí de l’esquerra.

Fem una baixada força pronunciada i arribem finalment a l’ermita de Sant Nazari de la Vola (941 m).

Només d’arribar-hi ja podem veure el canvi “total” que hi ha en aquest lloc. S’ha obert un tram nou de pista fins a l’ermita.

L’ermita s’ha restaurat totalment per la part exterior. La Generalitat, propietària de la finca de la Grevolosa, que inclou aquest paratge i la seva ermita, n'ha finançat les obres de restauració. Els treballs han consistit en la consolidació de l'edifici, que amenaçava ruïna. S'ha reforçat tota l'estructura i s'han fet nous la teulada, cobertes i sostres, a més de tots els tancaments exteriors.

Aquesta ermita està situada enmig d’una esplanada amb una vegetació exuberant i envoltada de roures centenaris. Va ésser edificada en un dels llocs més recòndits, allunyats i emboscats d’Osona.

Ermita de Sant Nazari

La primera ermita fou construïda probablement al segle XIV, i es va escollir aquest lloc tan solitari i amagat on guardar-hi les relíquies del sant. L’any 1721 es va refer l’edificació amb la construcció d’una casa amb teulat de doble vessant, una part destinada a capella, i l’altra a estatge dels ermitans. La capella, enguixada interiorment, amb motllures i volta de llunetes té un portal simple, emmarcat amb llinda i cantoneres de pedra, amb un ull de bou i un campanaret de simple espadanya prop del carener de l’edifici.

És tota arrebossada i té una presència agradable.
Aquesta ermita de la parròquia de la Vola feta famosa per Mn. Pierre Lafont, clergue francès, que la va regir entre el 1592 i el 1612, ha passat a la fama popular per les facècies que s’expliquen del “Rector de la Vola” i del qual hom conta encara acudits.

Esperem que a partir d’ara, l’ermita de Sant Nazari deixi d’esser un indret molt solitari, només concorregut en la diada de l’aplec i d’alguns excursionistes que la visiten.

Molt a prop i per sota de l’ermita hi ha una font (mina) voltada de descomunals boixos que talment semblen arbres. La font forma el torrent de S. Nazari.

Un roure amb un gran exemplar de boix al costat

Deixem l’ermita i només ens cal anar seguint aquesta nova pista que segueix l’antic camí per arribar a Sant Nazari.

Comencem amb forta pujada i desprès d’arribar a un collet el camí planeja tot passant per dins d’una fageda amb bonics racons.

Camí de S. Nazari

Desprès de creuar el torrent dues vegades, arribem al pàrking d’accés a S. Nazari.
A partir d’aquí caldrà continuar a peu fins a l’ermita.

Seguim el camí amb forta pendent i uns metres més avall tenim una bona vista panoràmica de la vall del riu Fornés.

Amb el sol, la riera es va desglaçant

Baixem entre prats de pastura i finalment enllacem en la crta. d’accés a la Vola.

Ficada dins el bosc observem l'ermita de S. Nazari

Seguim cap a la dreta i desfem altre cop la vall del riu Fornés fins arribar a Can Piguellem. Final de la ruta d’avui.

Panoràmica amb l'ermita de Bellmunt al fons

Aquest últim tram és força esgotador, doncs, tot el camí està completament enfangat.

Can Piguellem

Marxem a ¾ d’una i arribem a Vic a ¼ de 2.

Recorregut: 10’81 km
Ascensió acumulada: 317 m

La sortida d’avui ha estat formidable, amb la gran sorpresa de la neu que hem tingut al llarg de tot el recorregut. La neu acumulada en els arbres i en tots els racons ha originat un marc paisatgístic d’una gran bellesa visual.

Sant Miquel de Serarols - Santa Cília

27 de Gener de 2010

Recorregut:
Mirador – Sobiranes – Sant Miquel de Sorerols – Santa Cília – Baumes de la Clota – Grau del Noguer – Sobiranes – Mirador

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8 amb una temperatura de – 4º C, en direcció a l’Esquirol i continuar per la crta. de Tavertet. A uns 5 km hi ha un pal indicador, a la dreta, que condueix a la casa de Sobiranes. Seguim uns 3 km d’aquesta pista que segueix paral·lela a la crta. de Tavertet i deixem el cotxe davant mateix d’un altre senyal indicador. Som al mirador sobre la vall del Noguer. Total 26 km

Itinerari:
Ens posem a caminar a ¼ de 9. El dia de moment es molt fred i amb un terra completament gebrat; però ja veiem el sol. Continuem per la pista i arribem a la casa de Subiranes. Masia molt antiga, amb un finestral gòtic i una típica porxada que ennobleix la façana.

Masia de Subiranes

Passem pel davant i anem seguint la pista que surt a l’esquerra de la casa i passa pel costat d’una granja de porcs.

Més endavant el camí passa sota el turó del castell d Sorerols. Aquest antic castell està documentat a partir de l’any 1072. Important obra de defensa i estatge, de la qual queden només llenques de parets i el basament de la torre, en mig d’una atapeïda vegetació, ben apreciables entre l’alzinar i arrapades vora el cim del turó.

Turó del castell de Sorerols

L'accés a les restes del castell és una mica dificultós, doncs l'espessa vegetació, les fulles mortes del terra, i la forta pendent, tot plegat dificulten una mica la pujada.

Restes de paret del castell

Anem seguint el camí, ample i sense apreciables desnivells. Arribem en una cruïlla de camins, La Creu del Castell, amb un cartell indicatiu. El de l’esquerra baixa cap a Santa Cília. Seguim el camí de la dreta, que segueix de dret fins a l’ermita de Sant Miquel de Sorerols

Desviació cap a Sant Miquel

Aquesta preciosa església romànica, molt ben restaurada, es troba encimbellada en un petit turó a una altitud de 780 m. Original del segle XI i consagrada el 1095.

L’església manté íntegra l’estructura. És d’una nau amb arcs torals i, en el tram immediat a l’absis, té una fornícula oberta en el gruix del mur de cada banda. L’exterior de l’absis es revesteix amb grups de tres arcuacions entre lesenes .

Exterior de l'ermita

El portal amb doble ressalt sobre l’adovellat de mig punt conserva les portes de roure guarnides amb aplicacions de ferramenta en doble rinxolat.

Portal d'entrada

La bellesa d’aquesta ermita romànica és un al·licient per a la seva visita.
El Museu Episcopal de Vic guarda un encenser d’aram repussat datat al darrer terç del segle XIII.

Ermita de Sant Miquel

Després de contemplar aquesta ermita, desfem un tros del camí fins a la cruïlla i continuem cap a Santa Cília. Anem seguint la pista forestal que arriba fins a Santa Cilia baixant en forta pendent fins al arribar en un revolt mol tancat.

Lloc on deixem la pista

Aquí deixem la pista (per fer drecera) i seguim per l’esquerra un corriol enmig d’un bosc molt espès. Després de passar pel costat d’unes gran roques al mig del bosc arribem a Santa Cília o Cecília de Sorerols.

Voltants de Santa Cília

L’esglesiola de Santa Cília és una humil ermita en ruïnes, romànica del segle XI. Situada a la punta d’un turonell, té al seu davant un panorama formidable i impressionant, vers les fondalades de Sau.

Restes de l'ermita de Santa Cília

Esmorzem en aquest lloc, tot contemplant al nostre davant la magnífica fondalada de la Vall de Sau i les riberes del Ter flanquejades per els alts esperons de roques vermelles.

Vista del pantà de Sau

Seguim la ruta, ara en direcció a les Baumes de la Clota. L’accés és bastant fàcil, seguint el camí que comunica Santa Cília i desviant un curt ramal per un camí carreter molt curt i planer; sota les gegantesques roques.

Sota les Roques del Migdia

A les ruïnes de la Clota, masia-balma aixoplugada sota l’enorme monòlit anomenat la Roca del Migdia, s’hi veuen divisions en estances, i l’emplaçament del forn de pa. Les restes de parets que tancaven completament la gran balma, estaven fetes amb morter de calç i sorra. Aquesta balma és bastant gran i de molta capacitat. Havia estat habitada fins a principis del segle XIX.

Baumes de la Clota

Continuem el camí ara en direcció a la masia del Noguer. Abans d’arribar-hi veiem a la nostra dreta la Roca de l’Abeia. Superba proa roquera d’un llarg contrafort que es desprèn de la muntanya; preciós i aeri mirador sobre la Riera de Balà.

Morro de l'Abeia

Arribem al Noguer i contemplem el conjunt d’edificis, d’atraient aire camperol, i en el que s’aprecien reformes de vàries èpoques. Té una porta adovellada a l’entrada principal. Hi ha una escala exterior i pòrtic molt gran, sota teulada. El conjunt d’edificis, d’atraient aire camperol, s’aprecien reformes de vàries èpoques. En l’actualitat aquesta masia està deshabitada.

Masia del Noguer

Deixem la casa a l’esquerra i ens enfilem per el grau del Noguer (antic camí del Noguer a Sobiranes). Desprès d’una forta però curta pujada sortim al Collet de la Creu. Aquí enllacem amb la pista forestal per on hem passat a l’anada. Estem molt a prop de la casa de Subiranes. Passem pel costat de la casa i en poc més de 20’ arribem al mirador del Noguer. Final de la ruta d’avui.

Grau del Noguer

"Plantacions" de panells solars prop de la casa de Subiranes

Recorregut: 8’8 km.
Alçada màxima: 809 m
Alçada mínima: 652 m
Desnivell: 157 m

Arribem a Vic a ¾ d’una.