La Foradada (L'Esquirol)

21 de Gener del 2009

Recorregut:
Pont de la Gorga – Crta. de Tavertet – El Campàs – La Foradada – Cantonigrós – Camí Ral Vic Olot – Pont de la Gorga .

Recorregut i Mapa (Editorial Alpina)

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Avui sortim de Vic a les 8 en direcció a Olot per la C-153. fins arribar a L’Esquirol. Entrem a la població per seguir per la BV-5207 en direcció a Tavertet i deixem el cotxe al costat del Pont de la Gorga.
Total: 19 kms.

Itinerari:
Desprès de les intenses nevades i pluges d’aquests ùltims dies, aprofitem avui per visitar el Salt de la Foradada, un dels llocs més emblemàtics i bells de tot el Collsacabra.
Es tracta d'un preciós salt d'aigua situat en un lloc salvatge i espectacular de la Riera de les Gorgues.

Comencem la ruta a ¾ de 9 amb una temperatura de -2’5º C.

Marxem per la crta. de Tavertet i passem per un petit pont (pont de la Parra).

La Riera de les Gorgues des del Pont de la Parra

A la dreta veiem el pont Vell que es per on tornarem. A uns cent metres deixem la crta. i prenem una pista a l’esquerra on hi ha un cartell indicador: “Ruta de la Foradada”.

Ara nomès cal seguir aquesta pista indicada amb senyals de color groc.

Aquest camí, molt fressat, marxa pel marge esquerra d’aquesta riera que ha format una profunda gorja coberta de vegetació, sobretot alzines. El camí passa a mitja alçada sobre grans blocs de pedres.

Passem per l’esquerra de la masia del Campàs.

Masia del Campàs amb els camps molt gebrats

Continuem ara per la part mès obaga del recorregut i amb mès vegetació. En aquesta zona trobem una gran quantitat d’arbres caiguts al terra degut a la forta nevada dels ùltims dies. El bosc està molt malmès.
Al cap de poc, la pista esdevé corriol.

Mès endavant deixem el camí principal i baixem per l’esquerra per apropar-nos a la font de les Fontiques, que és a tocar al camí.

La font de les Fontiques

Arribem a una zona alta despejada amb un promontori al davant. El camí segueix a la dreta per una porta amb barres metàliques al terra pel controlar el ramat.

El camí va seguint en suau pujada fins a trobar un indicador on diu: La Foradada.

Ens desviem a l’esquerra i prenem un corriol que ens portarà en una cruïlla de camins. Hi ha també un pal indicador.

En aquest lloc ja s’escolta el soroll del salt de la Foradada. Seguim aquest curt tram en forta devallada per un camí molt arbrat i protegit amb baranes de fusta.

Baixada a la Foradada

Sobtadament ens apareix la roca de la Foradada amb el salt al costat enmig d’un soroll molt enèrgic.

L’erosió de la roca ha configurat un indret bellíssim.

Salt de La Foradada

El lloc és feréstec i espectacular. L’aigua de la riera, avui molt abundant, salva el sallent de forma espectacular i rebota en la profunda gorga enmig d’uns grans espadats de roca. Realment impressiona el brogit de l’aigua que es desploma.

L'aigua cau des d'una altura de 25-30 m. i a l’esquerra tenim la Foradada. Una gran cavitat natural oberta en la cinglera per un antic esfondrament.

Poc abans del salt diversos torrents s’ajunten per formar la Riera de les Gorgues.

video
Salt de La Foradada

Al costat del gorg hi han les ruïnes d'un antic molí que utilitzava el desnivell del riu com força motriu. Mig amagada entre els murs que encara resten del molí, hi brolla una abundosa font.

Restes de l'antic molí. A l'interior de la mina hi ha una font.

Fins aquí hem tardat 5 quarts d’hora i hem fet 5 kms. de recorregut.

En aquesta fondalada, el fred és molt intens i el terra encara està completament glaçat.

Desfem el camí fins al rètol indicador de la Foradada i busquem un lloc asolletat per esmorzar.

Seguim la ruta en direcció a Cantonigròs per una pista plena de pedres i que va pujant fins arribar al camp de futbol i entrem a la població. Al davant hi ha l’església.

Avui el dia és molt clar i asolellat. Veiem al fons el Santuari de Cabrera.

El Santuari de Cabrera vist des de Cantonigròs

Girem a la dreta i seguim el Camí Ral de Vic a Olot. En una cantonada hi ha un rètol indicador.

Passem pel Carrer Major i deixem la població per anar en direcció cap a l’Esquirol. Aquest camí segueix la carena en suau baixada i sovint el terra està format per lloses de pedra.

Camí Ral de Vic Olot

En un pla inclinat tot de pedra trobem un turonet a l’esquerra on hi ha el dolmen de Puigsespedres.

Dolmen de Puigsespedres

Arribem a unes primeres cases, on el camí gira a la dreta i després a l’esquerra. Baixem per unes petites escales i sortim a la carretera de Tavertet.

Passem la crta. i trenquem a l’esquerra pel Carrer del Pont que va recte de baixada fins arribar al pont medieval de la Gorga.

Pont de la Gorga a l'Esquirol.

Passem per la dreta del pont i arribem al punt final de la ruta d’avui.

Sortim de l’Esquirol a ¼ d’una i arribem a Vic poc abans de la una.

Desnivell: 231 m.
Recorregut: 9’63 kms.

Avui hem pogut gaudir d’un gran espectacle contemplant el Salt de la Foradada en tota la seva magnitud.

Santuari de Cabrera (Collet de Cal Vidrier)

14 de Gener del 2009

Recorregut:
Collet de cal Vidrier – Coll de la Freixeneda – Baga de la Faja – Collet de Cabrera – Santuari de Cabrera.

Recorregut i Mapa (Editorial Alpina)

Aproximació:
Sortim de Vic a 2/4 de 8. Anem en direcció a Cantonigròs per la crta. C- 153 i aproximadament en el km. 22 deixem aquesta crta. a l’alçada del pont de les Perxes. Agafem la pista forestal encimentada (hi ha senyal indicador per anar al Santuari de Cabrera) i seguim uns 4 kms. fins al Collet del Vidrier a 979 m. d’alçada. Total 28 kms.

Itinerari:
Avui ens proposem de fer un tomb per Cabrera. Un dels llocs privilegiats i típics de la comarca d’Osona per a gaudir d’unes impressionants vistes de la comarca, de les veïnes i de totes les serralades que ens envolten. A Cabrera s’hi pot accedir per molts llocs.

Comencem l’excursió a 2/4 de 9 amb una temperatura de -2 ºC. Degut a les intenses nevades d’aquests últims dies, iniciem l’itinerari sortint del Collet de Cal Vidrier.

Inici excursió

Seguim la carretera encimentada, que arriba fins al Collet de Cabrera. Aquesta pista està completament glaçada i cal anar amb molt de compte de no caure.

El terra està completament glaçat

Primerament passem per uns boscos de la part obaga i anem seguint la pista que dona tota la volta a la Serra de Cabrera. Poc a poc anem guanyant alçada i trobem més neu.

Passem pel Coll de la Freixeneda, amb la masia al fons. Més endavant seguim per la Baga de la Faja i el Port de la Faja amb la masia de la Faja al davant. Al fons veiem tota la serralada del Puigsacalm, completament nevat.

Vista del Puigsacalm

La neu caiguda fa uns dies ha deixat la pista amb un bon gruix; gaudim molt més la caminada. El sol comença a fer-se veure i el dia es presenta magnífic.

Continuem per aquesta pista tot deixant a l’esquerra la Casanova dels Racons i enfilem l’últim tram en forta pendent fins arribar al Collet de Cabrera a 1.135 m. al peu de la penya de Cabrera.

Collet de Cabrera

Indret estratègic i important cruïlla de camins. Fins aquí arriba la crta. forestal que amb un recorregut de 8’5 kms. procedeix del Pont de les Perxes.

Aquest coll marca un profund entall entre la muntanya d’Aiats i la de Cabrera, detall orogràfic que es destaca des de molt lluny.

Des d’aquí tenim opció a seguir dos camins: el de les Marrades, que segueix per la part obaga, i el del Grau Nou de Cabrera o de les escales.

La neu encara és força abundant i decidim fer la pujada per les escales que queda més assolellat.

El trajecte és emocionant i espectacular però no ofereix cap perill ja que els llocs més compromesos són protegits per una barana de ferro. Com que els graons hi són a centenars hom farà bé d’aturar-se tot sovint i distreure’s contemplant el formós panorama que progressivament es va descobrint.

Aquest dreturer camí fou obert l’any 1952 a cops de pic i barrinades. Fou una obra de certa importància i escomesa per tal d’evitar les dificultats per arribar a Cabrera en períodes de grans nevades.

Des de baix el Coll sembla impossible que el camí pugui franquejar tan atrevits espadats. I ho fa aprofitant els relleus més favorables

Arribant a dalt de tot, podem veure ja el Santuari de Cabrera per la part de darrera.


Finalment s’aconsegueix el Pla de Cabrera enfront dels murs de llevant del Santuari. Estem a 1.299 m.

Davant el Santuari

Un cop a dalt, quedem bocabadats davant l’espectacle que se’ns ofereix.
Disfrutem d’un dia molt clar, molta neu i unes grans vistes panoràmiques.

Al fons, el Montseny

Tardem 1h 30’ en fer la pujada.

Les fortes nevades que van caure el dia de Sant Esteve amb un metre de neu a Cabrera, va provocar que les quatre persones que porten el santuari de Cabrera quedessin aïllades durant cinc dies.

Sobre les cingleres del Collsacabra s’aixeca el Santuari de la Mare de Déu de Cabrera. Un lloc idíl·lic, dels més encantadors de la comarca d'Osona, i on es respira una gran tranquil·litat, ja que només s’hi pot arribar caminant. Es un espectacular mirador de tota la Plana de Vic i les Guilleries, terrenys que s’estenen als peus del Santuari.

El santuari i l’hostatgeria està situades dalt del pla de Cabrera, un replà d’uns 300 m de llargària, estret i allargassat, rodejat de cingleres per ambdues bandes.

En direcció nord, seguint per el pla, anem fins a la taula d’orientació (1.306 m) que hi han instal·lat els “Amics de les caminades dels dimarts i dijous”. És un mirador excepcional de les muntanyes de la Catalunya nord-oriental, amb 360º de visibilitat. En un dia clar podríem albirar muntanyes molt llunyanes i repassar les del Pre-Pirineu (Rasos de Peguera, Pedraforca, Cadí, Moixerò...) i tota la serralada pirinenca occidental amb el Canigó destacat. En direcció nord i a primer terme sobresurten la Serra de Bellmunt, la de Curull i la de Llancers. Darrera seu el Puigsacalm. Aquest mirador està presidit per una gran senyera.

Perspectiva des de la taula d'orientació

El santuari de Santa Maria de Cabrera correspon a l’església del castell de Cabrera, coneguda des del 1144. Als segles XII i XIII rebé diverses dotacions dels castlans del castell. Ensorrada amb el terratrèmol del 1428, fou reedificada. El santuari actual fou erigit en 1611-41 i l’ermita era administrada per ermitans sotmesos al rector de Sant Julià de Cabrera. El campanar és posterior, i la casa dels ermitans fou refeta també al segle XVII i ampliada el 1783.

L'antiga imatge de marbre del segle XIII fou destruïda el 1936 i fou reemplaçada per l'actual, també de marbre, que en vol ser una reproducció.
La devoció comarcana ha estat viva i constant: aplecs, especialment per la Santíssima Trinitat (encara s'hi fa un aplec), i romiatges de pregàries i d'acció de gràcies omplen la seva història.

Interior del Santuari

Iniciem la baixada també per el camí de les escales.

Degut a la gran quantitat de neu, encara acumulada, ens cal anar amb molt de compte i agafar-nos a la barana. No podem badar.

Arribats al Collet de Cabrera, seguim la pista que hem fet en el trajecte de l’anada.

La neu està molt més humida i podem avançar més ràpidament.

Desprès de caminar poc més d’una hora, arribem al Collet de cal Vidrier; punt final de l’excursió d’avui.

Les conseqüències de la nevada han provocat una gran trencadissa de branques i arbres joves al llarg de tota la pista.

Recorregut total: 12’55 kms.
Desnivell: 327 m.

Arribem a Vic a 2/4 de 2.

Ha estat una anada a Cabrera “inoblidable”.