Vignemale - Pique Longue (Presa d'Ossoue)

5 d’Agost de 2009

Recorregut:
Presa d’Ossoue – GR-10 – Cascada – Grutes de Bellevue – Glacera d’Ossoue – Sota el cim del Pique Longue – Pique Longue

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Introducció:
Al parlar del Vignemale, es fa obligatori citar l’insigne pireneista, estudiós, escriptor, noble i excèntric pioner Henry Russell (1834-1909).
Aquest extravagant lord irlandès va viure una autèntica passió per aquestes muntanyes. Va fer excavar a les roques del Vignemale set grutes en diverses alçades per passar-hi llargues temporades, una d’aquestes està molt a prop de la Pique Longue (cim més alt del Vignemale)

A més, l’any 1889 se li concedeix el lloguer de 200 Ha. per damunt dels 2.400 m i fins al cim, durant 99 anys per l’import d’un franc anual.

La seva filosofia és el gust, o més aviat amor i passió gairebé il·limitat per la natura. L'espectacle de la muntanya li desvetlla unes sensacions, unes emocions, alegries, moments de joia i felicitat, que són el motor de la seva vida.

Russell va morir a Biarritz l’any 1909, desprès d’haver pujat 33 vegades al cim.

Sens dubte que no va ésser cap casualitat el que Russell va sentir per el Vignemale; és una muntanya de tal bellesa que resulta impossible veure-la sense desitjar ascendir-hi.

La Pique Longue, amb els seus 3.298 m, és el cim més alt del Pirineu Francès, i des de sempre ha estat considerada una de les ascensions més "alpines" que es poden realitzar al Pirineu.

L'ascenció des de Gavarnie, no presenta grans dificultats, tot i que s'ha de superar un fort desnivell, i fer-ho en un dia implica un mínim de condició física. La glacera d'Ossoue està considerada actualment la més gran del Pirineu. La de l'Aneto durant els darrers 10 anys, ha sofert una profunda retracció. El massís del Vignemale agrupa més de 10 tresmils. En un sol dia es pot fer l'ascenció dels que rodegen la glacera (Cerbillona, Montferrat...).

Massís del Vignemale

Aproximació:
Sortim de la població de Luz-Saint Sauveur a les 5 del matí. Prenem la crta. D128 en direcció a Gavarnie passant per Gèdre. A l'arribar a Gavarnie seguim cap la dreta per la zona d’aparcaments dels cotxes i enfilem per la crta. que va al Coll de Tentes (D921). En un revolt molt pronunciat (hi ha un rètol) deixem aquesta crta. i seguim per la pista de la dreta (D128). Aquesta pista de 8 km va seguint per la Vall d’Ossoue. Inicialment molt estreta i asfaltada durant 4 km. Els últims 4 km estan en força mal estat però accessible amb un turisme. Deixem el cotxe al costat de la presa d’Ossoue. Lloc molt concorregut i ple de tendes. Total 25 km

Itinerari:
Ens trobem a 1.828 m d’alçada. A les 6 de la matinada, amb les primeres llums, iniciem la llarga excursió de gairebé 1.500 m de desnivell. El dia es presenta magnífic. Des d’aquí ja veiem el nostre objectiu: la glacera d’Ossoue, amb les cimeres més altes del massís.

Al fons veiem el massis del Vignemale

Seguint pel costat de la presa, surt el sender GR-10, molt ben marcat, que ens caldrà anar seguint fins el trencall del refugi de Baysellance.

Aquest sender va discorrent per el marge dret del llac tot passant per les Oulettes d’Ossoue i fins al fons de la vall per un terreny molt pla. Hem de creuar el riu per un pont de fusta i el camí comença a enfilar-se en ziga-zaga guanyant alçada ràpidament.

Anem deixant el llac enrera

El sender passa per varies congestes de neu.


Al arribar al fons de la vall passem pel costat d’una espectacular cascada. (40’)


Si girem la vista enrere podrem gaudir d’una magnífica panoràmica de tot el cercle de Gavarnie, presidit pel pic de Marboré, fins a la bretxa de Roland i de tota la cara nord del Taillón. Realment meravellós amb els primers raigs de sol.

Bretxa de Roland, Taillon...

La pujada s’accentua i poc a poc amb un bon ritme anem guanyant alçada. A les 2 hores de camí i a uns 2.400 m d’alçada arribem a les coves de Bellevue.

Coves de Bellevue

Des d’aquí ja podem observar la primera part de la glacera d’Ossoue, amb el Monferrat a l’esquerra i el Petit Vignemale a la dreta.


Aprofitem el lloc per esmorzar i recuperar forces.

Poc desprès de passar perles coves, ens trobem amb una bifurcació en el camí. El ramal de la dreta segueix el GR i arriba al refugi de Bayssellance. Nosaltres continuem per el de l’esquerra.

Arribant al peu de la glecera

Anem pujant per l'evident camí fins que poc després ens trobem ja a la base de la glacera d'Ossoue. (2h 40’)

Inici de la glacera

Arribats en aquest lloc, ens posem els grampons. Comencem a pujar per la glacera seguint la traça ben marcada, ja que és un lloc molt concorregut.

Segons quines temporades hi ha esquerdes força grans, especialment a la dreta tot pujant. Aquest any, i degut a la gran quantitat de neu caiguda, no veiem cap esquerda enlloc, i el camí es veu molt segur. L’estat de la neu és força compacta, ideal per a caminar-hi. La pujada es fa llarga, però és còmode i fàcil.

La primera part de la glacera té el pendent molt pronunciat. El camí travessa la morrena de la glacera en forta pujada i s’introdueix en la glacera que es remunta fent una travessia a l’esquerra, per evitar les esquerdes que es veuen a la dreta.

Forta pujada per la glacera

Quan s’observa la Pique Longue en la seva totalitat, el pendent es suavitza.



La segona part de la glacera és més plana. Seguim pel mig de la massa de gel en tota la seva extensió, com un gran desert glaçat en el circ que formen els diversos cims del massís del Vignemale.

El segon tram de la glacera puja més suau. Al fons hi veiem tres grutes més.

Anem progressant cap a les parets del Pique Longue i deixem a la nostre dreta el Petit Vignemale (3.032 m.), la Punta Chausenque (3.204 m.) i el Pitón Carré (3.197 m.), i arribem a la sortida de l’imponent embut del corredor de Gaube, que puja directament des del pla de les Oulettes de Gaube en una vertical de gairebé de 1.000 metres. La sensació de vertigen és forta. Una de les vies mítiques dels Pirineus.

Corredor de Gaube

Piton Carre i Punta Chausenque

Anem seguint per la glacera i en situem al peu de la paret de la Pique Longue. Des d’aquí gaudim d’una excel·lent vista.


Ens traiem els grampons i aprofitem per fer un mos i recuperar forces per l’últim tram de pujada. (4h 30’).

Deixem les motxilles i cap amunt.

D’aquí fins dalt només queden uns 25’ d’una fàcil grimpada per un terreny força descompost, però cal anar amb compte especialment de les pedres que cauen si tenim gent al davant. Nosaltres en el moment de la pujada estem de sort, doncs no hi puja gaire gent. Cal agafar-se bé a les roques i anar buscant el millor pas.

Arribem a la cresta, la seguim durant uns metres i finalment arribem al vèrtex geodèsic que marca els 3.298 metres del cim de la Pique Longue al massís del Vignemale. (5h)

Hem fet cim

Molt a prop del cim hi ha una altra cova excavada per l'excèntric comte Russell

Tenim davant nostre un ampli panorama sobre la gelera i la resta del massís. Podem gaudir d’un dia esplèndid amb sol i d’una temperatura molt agradable.

Panoràmica des del cim. Al fons i veiem la presa d'Ossoue.

Des del cim la panoràmica és immensa. Contemplem la majoria dels grans cims dels Pirineus Centrals. Cap al nord veiem la vall de Gaube. Més enllà el Midi de Bigorre,... Cap a l'est costa distingir la gran quantitat de muntanyes que es poden veure, però sobresurten notablement el característic Midi d'Ossau, el Balaitús o el Gran Facha. Cap a l'oest les valls d'Ossoue i Gavernie, i cap al sud-oest la panoràmica de tot el massís del Mont Perdut és fantàstica: Marboré, Mont Perdut, bretxa de Roland, Taillón,... Cap al sud, la vall de Bujaruelo té uns colors preciosos.

Cordades damunt la glacera

Després d'una bona estona al cim tornem a baixar pel mateix camí, anant amb compte, ja que la baixada és un pèl més delicada que la pujada. Hi ha bones preses per agafar-se i podem baixar amb tota seguretat.

Tornem estar damunt la glacera i ens col·loquem de nou els grampons.

A les 12 h del migdia iniciem la baixada pel mateix lloc. Ens dirigim cap el coll i comencem a baixar pel mig de l’extensa glacera amb unes vistes imponents davant nostre.

Baixant per la glacera


La neu és força tova i podem anar avançant còmodament sense cap perill de relliscar.
La baixada és força llarga. Només cal anar en compte al final de l’últim tram en no relliscar degut al fort pendent i el gel que hi ha.

Aquí cal anar en compte

S’acaba la neu i ens traiem els grampons. Aprofitem aquest moment per tornar a fer un mos i descansar una bona estona.

Un merescut descans

Ara només ens cal anar seguint pel camí ja conegut. Ens resta una llarga i agradable baixada.

Camí de baixada


El camí segueix en fort descens. Disfrutem d’un temps magnífic i podem admirar el paisatge que la foscor del matí ens havia privat.

Anem desfent el camí. Passem per les congestes de neu amb un ramat d’ovelles refrescant-se damunt la neu.


Tornem a contemplar la cascada i desprès de passar pel pont de fusta, arribem a la vall d’Ossoue.

Vall d'Ossoue

Des de la presa d’Ossoue fem una última mirada a tot el camí que hem fet. Són les 4 de la tarda. En total 10 h de camí. Estem contents i satisfets.

El massís del Vignemale no es descriu, es contempla.

Recorregut: 17’17 km
Desnivell: 1.472 m
Ascensió Acumulada: 1536 m
Temps emprat per arribar al cim: 5 h
Temps emprat en la baixada: 4 h.
Durada total excursió: 10 h


Els protagonistes de l'excursió

Una excursió excepcional, ferma, i amb la satisfacció per haver-ho aconseguit; ascendint a una de les muntanyes amb més personalitat dels Pirineus.

Puigmal (Collet de les Barraques)

30 de Juliol de 2009

Recorregut:
Collet de les Barraques – Serra de la Vaquerissa – Pas dels Lladres – Coll de les Clotxes – Puigmal – Coll de les Clotxes – Baga de Feliu – Font de l’Home Mort – GR-11 – Collet de les Barraques.

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta.

La ruta al Wikiloc

Introducció:
L’excursió circular d’avui té un recorregut força dur per el gran desnivell que cal superar. Paisatge molt variat. Extensos boscos i resseguint carenes àmplies i obertes amb grans vistes panoràmiques i amb un final pedregós fins al cim del Puigmal.

L’ascensió al Puigmal és una de les més mítiques i tradicionals de l’excursionisme català. Una de les rutes amb més solera és la que partint del Collet de les Barraques segueix la carena i arriba fins al cim.

Aproximació:
L’hora de sortida és a les 7 de Vic. El trajecte que fem és el següent: Vic, Ripoll (C-17), Ribes (N-260) per continuar fins a Planoles. Just abans d’entrar a Planoles cal trencar a la dreta amb un rètol on diu : Collet de les Barraques. Seguir aquesta crta. uns 8 kms. Deixem el cotxe a l’esplanada del collet. Total 85 km.

Itinerari:
Aquesta sortida comença al Collet de les Barraques que està situat a 1.894 m. d’alçada. Cobert de prat i envoltat de pi negre.

Hi ha uns miradors panoràmics tan cap a la serra de Montgrony com cap al Puigmal i cims del Freser.

Només arribar al punt de partida ja podem distingir el Puigmal i veure gran part del trajecte.

Vista del Puigmal. Inici de l'excursió

Ens posem a caminar a 2/4 de 9. Avui el dia es presenta magnífic. Amb total absència de núvols.

Per iniciar el recorregut hem de recular uns metres. Tot just una desena de metres abans de finalitzar la carretera veiem una pista que surt a la nostra esquerra i que té el pas barrat per una barrera. Seguim aquesta pista i caminem uns 10 minuts fins a trobar un rètol que ens indica que cal que girem a la dreta. El rètol indica el camí al Puigmal i el Pas dels Lladres.

Pocs metres després sortim d’entre els pins a un prat des d’on tenim una bona vista del Puigmal.

Deixem el bosc i veiem el Puigmal
Darrera nostre podem contemplar la serra de Montgrony amb Nevà als seus peus. Només ens cal seguir el filat del bestiar i carenejant entre el bosc, de seguida trobarem senyals de recorregut local (blanques i verdes) que seguirem durant tot el recorregut.

Seguint el filat

Continuem seguint el filat que discorre per la carena de la serra de la Vaquerissa, i que hem de seguir. Per una porta enmig de la tanca, passem a l’altre costat del filat.

Ramat d'eugues amb el Puigmal al fons

Un cop s’acaba el filat, aleshores, seguim les marques verdes i blanques que ens portaran fins el Pas dels Lladres a 2.534 m. d’alçada., des d’on gaudim d’esplèndides vistes de la Cerdanya. Fins aquí hem tardat 1h 20’.

Pas dels Lladres i la Tossa del Pas dels Lladres

El suau i ample Pas dels Lladres també és conegut com el Coll de Queralbs i que està situat entre el Puig de Dòrria i la Tossa del Pas dels Lladres. Hi ha la fita fronterera nº 506. Hi passa la pista d’Osseja que arriba fins al vessant Nord de la Tossa del Pas dels Lladres. Era un pas utilitzat pels contrabandistes.

Pas dels Lladres

Gaudim d’esplèndides vistes sobre el Puigmal, El Taga, Serra Cavallera, Puigllançada, Tossa d’Alp la Cerdanya amb Puigcerdà al fons i les muntanyes des de la Tossa de Plana de Lles fins al Carlit.

A partir d’aquí seguim la pista cap a la nostra dreta, voltant el tossal del Pas dels Lladres que es presenta molt altiu des d’aquí. Travessem les pistes d'esquí del Puigmal-Er. S’acaba la pista i passa a ser camí.

Continuem per la carena i sense pèrdua ens situem davant l'última pujada. Immens panorama sobre la Cerdanya. Seguim el camí passant pel Bressol, un pla just abans de fer el cim, tot seguint el senyals que ens acompanyen des de la sortida.

Arribats a aquest punt, s’inicia la definitiva ascensió al majestuós Puigmal, per terreny de molt forta inclinació, rude i descompost.

Darrera pujada

Mitjançant unes quantes ziga-zagues del camí, arribem al cim del Puigmal a 2.910 m.

Tardem 1h, 20’ des del Pas dels Lladres. Total pujada: 2h 40’

Cim del Puigmal

Al arribar al cim gaudim d’una completa vista panoràmica. Temps esplèndid. Hi ha molts excursionistes dalt el cim.

Vista de la Cerdanya i al fons el Carlit

Després del merescut descans i haver esmorzat, iniciem ràpidament el descens pel mateix camí per on hem pujat.

Cami de baixada

Al arribar al Collet de les Clotxes, just davant mateix del Tossal del Pas dels Lladres, deixem la carena i baixem en molt fort descens cap a la Baga de les Clotxes fins a trobar les marques blanques. Continuem baixant fent llaçades cap a la clotada de la coma de Fonseca.

Baixant des del Collet de les Clotxes

Seguim el riu de les Clotxes per la Baga de Feliu.

Baga de les Clotxes

Si ens girem tindrem una bonica vista de la Coma de Fonseca i de tota la carena del Pas del Lladres.

Passem per la Barraca de la Baga de Feliu. Una cabana de pastor en bon estat de conservació.

Cabana de la Baga de Feliu

Continuem la baixada i més endavant arribem a la Font de l’Home Mort (1.810 m).

Voltants de la font de l'Home Mort

Situat en un petit replà herbat i al fons de la vall. Hi ha l’aiguabarreig del riu de les Clotxes que baixa del Puigmal amb l’encaixonat torrent del Borrut que s’uneix per l’esquera.
En un espai inclinat cobert de pedres i herbes altes, brolla l’abundosa font (adou) de l’Home Mort.

Font de l'Home Mort (Adou)

Aigua abundant i formant cascades. Lloc per a poder passar-hi una bona estona.

Per una una pasarela creuem el riu.

Per aquí passa el GR-11. Una variat segueix cap a Fontalba per anar a Núria, l’altre va a Queralbs.


Per continuar seguim el GR. per l’anomenat camí dels Ventolanesos.

Ens endinsem entre els pins. Sortim a un prat. Més enllà travessem un petit torrent, finalitzant els descens coincidint amb una pista forestal.

Només ens cal seguir aquesta pista i en pocs metres arribem finalment al Collet de les Barraques. Final de l’excursió d’avui.

Recorregut: 17’36 km.
Ascensió Acumulada: 1207 m

Marxem a 2/4 de 3 i arribem a Vic a ¾ de 4.

La sortida d’avui ha estat una llarga i variada excursió, pel fort desnivell a superar. Passant per obertes i suaus carenes amb grans vistes panoràmiques durant la pujada i per els engorjats torrents de les Clotxes i Borrut; amb rierols, salts, fonts i adous en la baixada; elements paisatgístics dignes d’admiració.

Avui disfrutem d’una de les millors ascensions al Puigmal, amb un recorregut molt complet. Ens cal estar en forma per la propera excursió.