Santa Magdalena - Creu de L'Espinau (Collfred)

17 de Juny del 2009

Recorregut:
Collada de Collfred – Pista forestal – Collet dels Bosc - Santa Magdalena de Cambrils – Coll de Trebija – Creu de l’Espinau – Santa Maria de Cabagès – Collada de Collfred

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8. Anem en direcció Sant Quirze de Besora per la C-17. A partir d’aquí en desviem per la BV-5227 fins a Vidrà. Continuem en direcció a Olot per la GIP-5227 passant per Siuret i deixem el cotxe a la Collada de Collfred. Total: 44 kms.

Introducció:
Agradable excursió per la serra de Santa Magdalena de Cambrils i que amb la de Milany formen un conjunt orogràfic.
El paisatge tan verd d’aquestes contrades, constitueix un espectacle d’una esplèndida visualitat.

Itinerari:
Comencem l’excursió d’avui a 2/4 de 9, amb un dia molt assolellat. Desprès de passar una tanca per el bestiar que hi ha a la Collada de Collfred, seguim per l’esquerra una pista forestal.

Inici excursió

Normalment sol estar feta un “poti-poti”, degut al fangueig que hi ha; avui comprovem que es pot passar força be.

Aquest pista va seguint per la part obaga i va guanyant alçada progressivament. Cal seguir sempre la pista principal.

Arribem en una clariana on cal creuar un pal d’alta tensió.

Som al Collet del Bosc (1.482 m). Cruïlla de camins amb pals de senyalització. A partir d’aquest punt el camí està senyalitzat com a PR amb senyals blancs i grocs.
Deixem a la dreta la pista que continua cap el Coll de Canes.

Collet del Bosc

Passem per sota de la línia i comencem a enfilar-nos, decididament, seguint el llom de la carena. Grans vistes panoràmiques.

El Puigsacalm

Collfred, al fons

Entrem dins la l’espessa fageda i en forta pujada arribem al pla de Santa Magdalena.
En total fins aquí tardem poc mes d’una hora.

Aquí dalt gaudim d’una gran vista panoràmica; tot i que faigs de gran corpulència, arrelats en el propi cim, destorben la contemplació d’un extens panorama, presidit pel Puigmal.

Aquesta modesta ermita d’origen romànic està documentada des de l’any 1326. L’església es troba situada a 1.544 m d’altitud; situada a la serra de Santa Magdalena i al bell mig de les valls de Vallfogona i de Collfred. Pertany al municipi de Vallfogona

En la façana de ponent hi havia un graciós atri. Actualment està aterrat.

Ermita de Sta. Magdalena de Cambrils

Cada vegada que contemplem aquesta ermita, ens dol de veure-la d’aquesta manera amb tanta deixadesa. En l’actualitat es troba als inicis d’un estat ruïnós. I si no s’hi posa remei immediat, la seva recuperació o restauració serà ben difícil. Els veïns de Vallfogona caldria que fessin realitat el que ara només són bons propòsits.



Esmorzem a la cara de migdia tot contemplant les vistes del Pirineu.

Fem la tornada seguint per la carena cap a ponent. El camí no deixa mai de passar entre boscos generalment de faigs.


Passem pel Coll de Trebija. Creuem una tanca i seguim per la part obaga contemplant indrets molt bonics, alternant entre fagedes i prats.

Anem baixant per la carena tot seguint els senyals del PR.

Arribem a la Creu de l’Espinau a 1.408 m. Aquest coll es troba entre la serra de Milany i de Santa Magdalena. Separa les aigües de la ribera de Vallfogona de les que van al riu Ges.
En aquest coll , hi hagué antigament, una creu de fusta. Ara hi ha un pal de conducció elèctrica, ben visible des de lluny.

Coll de la Creu de l'Espinau

Deixem el PR i seguim per la pista que travessa aquest coll.

El camí baixa fent giragonses. El descens es bastant llarg; això si, passa pel bell mig de bosc de faigs.

Arribem a la masia del Pujol. Al costat esquerra hi ha l’ermita de Santa Margarida de Cabagès.

Ermita de Sta. Margarida de Cabagès
L'antiga parròquia de Santa Margarida de Cabagès és situada a 1.275 m d’altitud, una mica alçada prop del mas el Pujol, al sector N del terme, prop del naixement del Ges, al faldar de migjorn de la serra de Sta. Magdalena, des d’on es domina el territori que li havia pertanyut quan era antiga parròquia.

Edificada a mitjan del segle XII dins la demarcació parroquial de Vidrà, actuà com a parròquia fins a mitjan del segle XIV i com a sufragània de Vidrà des d'aquesta data. Des de mitjan segle XVIII fou reemplaçada a la pràctica per l'església de Santa Llúcia de Siuret, al sector central del terme, construïda el 1754 i ampliada el 1772, que fou erigida en parròquia independent el 1860. La capella de Santa Margarida, després d'anys d'abandonament, fou restaurada el 1978 . És un notable edifici romànic, d'una nau, amb absis i contraforts al mur de tramuntana. Feta amb pedra; fins i tot la teulada és construïda amb lloses de pedra. Té un aspecte muntanyenc deliciós.

El Pujol i l'ermita al damunt

Continuem seguint la pista passant pel Pla de la Pedra Dreta, enmig d’extensos prats plens de bestiar.


Aquests altiplans i l’alta pluviositat que registra aquest sector, amb més de 1200 l/m2 a l’any, ha fet que aquests prats de pastura siguin molt ufanosos i concorreguts pels ramats que hi pasturen.

Abans d’arribar a la masia de Fontcoberta, deixem la pista. Entrem al prat del Pla del Faig Gros i passem pel costat del monumental faig de Fontcoberta.

Faig de Fontcoberta

Mes endavant passem per una fageda i seguint en lleugera pujada arribem finalment a la Collada de Collfred. Final de l’excursió d’avui.

Ascensió Acumulada: 347 m
Total recorregut: 10’76 km.

Sortim de Collfred a la una i arribem a Vic a les 2.

1 comentari:

SERGIBR ha dit...

M'agrada el teu bloc. Gràcies per compartir.