Puig Cornedor - Santa Margarida (Alpens)

3 de Juny del 2009

Recorregut:
Alpens – Cal Torrats – El Soler – Collet de les Bruixes – Puig Cornedor – Coll Tallat – GR – Santa Margarida – Coll Tallat – GR - Alpens

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a 2/4 de 8 del matí. Direcció Sant Quirze de Besora per la C-17. A partir d’aquí en desviem per la BP-4654 passant per el Collet de S. Agustí i continuar fins Alpens.
Total 36 km.

Introducció:
Recorregut fàcil i agradable al cim del Puig Cornedor i l’ermita de Sta. Margarida, edificada dalt d’un turó que gaudeix d’una àmplia panoràmica de la zona tot seguint un camí ramader per un corriol històric.
Antigament aquesta zona era un lloc de pas important dels ramats transhumants.

Itinerari:
Alpens és el punt de sortida i arribada. Deixem el cotxe a l’entrada del poble.

Alpens

Comencem l’excursió a 2/4 de 9. Avui el dia es presenta totalment assolellat.

Seguim la crta. en suau pujada i al cap de pocs metres i a la dreta trobem un senyal del GR-1.

Inici de la ruta

Deixem l’asfalt i entrem en una pista, puja a la careneta immediata i la faldeja. Passem pel costat de l’oratori de S. Antoni de Pàdua. Contemplem la bonica casa de Montjuic.

Oratori de S. Antoni

Deixem la pista i entrem dins el bosc tot seguint un corriol ben estret però molt marcat.

Anem seguint en tot moment els senyals del GR fins a la masia de Cal Torrats.

Cal Torrats

Aquest tram coincideix amb un antic camí de transhumància.

Quan arribem a la masia, hem d’abandonar el GR i hem de prendre un petit corriol que s’enlaira just per darrere seu (hi ha una creu de GR molt clara a la roca).

El camí a partir d’aquí, entra en un territori absolutament feréstec i deshabitat. Malgrat que no està senyalitzat, el recorregut és molt ben traçat i no presenta gairebé cap equívoc. Entra al frondós boscam, agafa alçada suaument, a voltes amb més decisió, tot i carenejant la muntanya.

Camí amb trams empedrats

El pi domina la vegetació, tot i que mentre agafem alçada algun roure treu el cap. Ben amunt, en mitja hora, deixarem la carena i el camí planeja cap a ponent.

Arribem al Soler, preciosa masia, mig enrunada i situada en un balcó fantàstic, des d’on es té una primera visió oberta de la vall.

El Soler

Novament cal situar-nos darrera la pallissa posterior de la masia, per agafar un camí ample i pla que torna cap a llevant.

A sota deixem la magnífica teulada de la pallissa, i a pocs metres, superant el marge esquerre, agafem el primer corriol que trenca cap amunt. Hi ha un rètol de ferro on diu: “Camí Ramader”.

El traçat ara és més vertical i feixuc, però no trigarem gaire en arribar al Collet de les Bruixes. Cruïlla de camins.

A partir d’aquest punt, seguim els senyals del PR (groga i blanca), i constatarem com el traçat ara és més obert i altiu. Anem seguint per la carena boscosa. Som al tram final que ens condueix cap a llevant, al cim del Puig Cornedor de 1.228 m.

Ara l’ambient és més fresc i humit, i una certa catifa de gespa ens allibera de la calor passada fins ara. A través dels clars del bosc, podrem veure una bona part dels Pirineus, des del Pedraforca fins a la Serra Cavallera, passant pel Puigmal i la Serra de Montgrony. Aviat arribem al cim.

Vistes des de la carena

L’indret és molt bucòlic i certament vertiginós, amb un domini sobre Alpens i tot el Lluçanès en general, ja que cal recordar que som en el punt més alt de la comarca. Cap a llevant hi veiem la Serra de Milany, i ben a prop l’església de Santa Maria de Vinyoles.

Anem seguint per l’estret corriol enmig del bosc i finalment arribem al cim del Puig Cornador 1.228 m). El lloc també es coneix amb el nom de “mirador de Catalunya”. És el cim més alt de la Serra de Sta. Margarida. El bosc de pi roig arriba fins a dalt del cim.

Cim del Puig Cornedor

Fins aquí tardem 1h 30’

Gran vista panoràmica sobre el costat de migdia. El poble d’Alpens. El Santuari de Sta. Margarida de Vinyoles, al fons, el Puigsacalm, Cabrera, Montseny, Montserrat, el Cadí. Llàstima d’alguns pins en primer terme que van tapant la visió del Pirineu.

El Montseny, al fons

Santa Margarida des del Puig Cornedor

Esmorzem a dalt del cim, això si, protegits de les picades dels molt tàvecs que hi ha en aquesta zona. Diuen que la femella, molt activa a temperatura elevada, pica l’home, especialment sobre les epidermis humides. Ja tenim l’experiència en d’altres ocasions.

Continuem seguint el GR i en un fort descens arribem al profund Coll Tallat.

Coll Tallat

El Coll Tallat és una cruïlla important de camins. Hi ha rètols indicadors. Pel vessant oposat baixa el camí de les Llosses. Nosaltres, però, seguim a la dreta, per un caminot que segueix els alts i baixos de la carena, amb bones vistes cap a migdia. Tot aquest territori és molt muntanyós i cobert de boscos de pi roig a les obagues i roure martinenc als solells.

Finalment arribem a un collet al peu de l'ermita on un corriol s'enfila al pujolet on hi ha bastida Santa Margarida de Vinyoles (1.198 m).

Santa Margarida de Vinyoles

El santuari de Santa Margarida és documentat des del s. XIII i devia ser l'antiga capella del desparegut Castell de la Guàrdia. Hi ha qui creu que aquesta fortalesa correspon a les ruïnes del Castellot, insòlitament bastit als peus del santuari, 70 m per sota, en un cap de serrat que apunta a migdia.

El temple actual, és un edifici rectangular que té afegides a una banda la sagristia i a l'altra l'antiga casa dels ermitans.

Conté vestigis de la primitiva església romànica, en resta el cos que s'allarga darrera el santuari actual, amb portal de dovelles mitjanes i finestreta d'arc de mig punt.

Fou reedificat en el 1854, amb motiu d'un vot popular fet durant una epidèmia de pesta.

Hi ha la referència en una inscripció de la façana de ponent, a l’entrada actual de l’ermita, on podem llegir: “LA POR DE LA PESTA ME HA EDIFICAT. 1854 “

(referència a una desoladora epidèmia de còlera)

Ermita ben restaurada i amb una cisterna al costat.

Actualment està habitada. Hi fan estades temporals. Parlem una bona estona amb en Frederic (l’ermità).

En Lluís i l'ermità

Des d’aquí podem gaudir d’una vista panoràmica completa


Fem la tornada cap Alpens, desfent el camí que baixa fins al Coll Tallat seguint el GR-1.

Anem seguint avall pel bosc amb alguna giragonsa.
Arribem a un collet on hi ha una cruïlla de camins. A curta distància i a l’esquerra veiem la casa deshabitada de Puig-empí ( o Pujampí).

Puig-empí

Sortim a la pista forestal que puja des d’Alpens i accedeix a Puig-empí.

Seguim avall per la pista. Més endavant trobem, a l’esquerra, la font de Matamosses, al costat del torrent. Anem seguint el GR.

Més endavant i al costat mateix de la pista veiem la Roca de Pena. Dreta com una mà. Una curiositat natural. La composició de pedres forma una paret natural on l’erosió ha fet un treball d’escultura força curiós i que ha servit per alimentar llegendes i supersticions.

Roca de Pena

Diuen que qui passa una nit a la Roca de Pena podrà sentir els gemecs de les ànimes, a una banda de la paret les que riuen, i a l’altra les que ploren.
L’actual Colla de Diables d’Alpens en porta el nom.

Anem continuant avall per la pista fins arribar al costat de la masia de Cal Torrats. Deixem la pista i continuem el GR desfent el camí que hem fet en l’anada. En poc més d’1/4 d’hora arribem al poble d’Alpens. Fi d’aquest interessant itinerari circular.

Sortim d’Alpens a ¾ d’una.
Arribem a Vic a 2/4 de 2.

Desnivell acumulat d’uns 400 m.
Recorregut: 8,28 km.