Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (Àrea de Can Serra)

22 d’Abril del 2009

Recorregut:
Àrea de Can Serra – Fageda d’en Jordà – Sant Miquel de Sacot – Volcà de Santa Margarida – Volcà del Croscat – Àrea de Can Serra.

Recorregut i mapa

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Aproximació:
Sortida de Vic a ¾ de 8, en direcció Puigcerdà per la C-17. Agafem l’eix Vic-Olot per la C-37 fins a les Preses. Continuem per la C-152 passant per Olot i finalment agafem la crta. GI-524 en direcció a Santa Pau fins el km 4 on hi ha l’aparcament i l’Àrea de Can Serra.
Total 45 kms

Introducció:
Desprès de varies setmanes de pluja continuada, avui anem a la Garrotxa. El motiu principal és passar per el nou Eix Vic-Olot (C-37).
Les comarques d’Osona i la Garrotxa, fins ara separades pel Collsacabra i el Puigsacalm, es comuniquen mitjançant aquesta nova via de 19 km que compte amb 10 túnels i 6 viaductes.
El túnel de Bracons és l’estructura més emblemàtica d’aquest nou eix amb una longitud de 4.556 m i discorre per terres d’Osona i la Garrotxa i passa just per sota la carena de la Serra dels Llancers.
Una infraestructura per a salvar distàncies. Una carretera per a apropar persones.

Itinerari:
Si bé l'inici recomanat és l'Àrea de Can Serra (fageda d'en Jordà), també es pot començar a l'àrea de Santa Margarida. Ambdues àrees es troben a la carretera GI-524 d'Olot a Santa Pau, als km 4 i 6 respectivament.

Ens trobem a l’Àrea de Can Serra (570 m), dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i punt d’inici del recorregut d’avui.

Podem triar varis itineraris. Nosaltres fem el nº 1, doncs és el més llarg i potser el més complet. Té uns 12 km de recorregut i unes 4 hores de durada. Tot i que en el Blog i consta el track de la ruta, no és necessari ja que el camí està completament senyalitzat.

Aquest itinerari és circular i està pensat per començar-lo i acabar-lo en el mateix punt després de visitar tres dels llocs més coneguts i atractius del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: la fageda d'en Jordà i els volcans de Santa Margarida i del Croscat

Comencem la ruta a 2/4 de 9 amb un dia magnífic.

Al costat de l’aparcament trobem una caseta d’informació i un túnel subterrani que ens porta a l’altre costat de carretera. Baixem unes escales que donen accés a la fageda d'en Jordà. Just abans, a mà dreta, hi ha el monòlit erigit en memòria del poeta Joan Maragall.
Va dedicar aquest poema a la Fageda:

Saps on és la fageda d'en Jordà ?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

"un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà."

(fragments)


La fageda d'en Jordà. És un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer, de baixa altitud (550 m) i s'assenta damunt d'una colada de lava procedent del volcà del Croscat. L’aspecte del bosc és molt diferent segons l’època de l’any. Els colors de la tardor, han fet de la fageda un racó mític. Ara, a la primavera, els faigs mostren el seu costat més plàcid.


Aquest tram dins la fageda és força planer.

Sortim de la fageda i poc després passem per l’entrada de la fàbrica de iogurts “Cooperativa de La Fageda”

Més endavant arribem a la casa del Prat de la Plaça.


Prat de la Plaça

A partir d’aquí el camí passa per un corriol completament enfangat i en continua pujada per una torrentera s’enfila cap el Coll de Can Batlle al costat de Sant Miquel de Sacot (640 m) .


Pujada cap el Coll de Can Batlle

El nucli consta de l’església parroquial i un grup de cases al voltant.
Sant Miquel de Sacot és una església romànica del segle XI, reconstruida i ampliada al s.XVIII en estil neoclàssic. Actualment es troba en fase de restauració.


Sant Miquel de Sacot

Camí del pla de Sacot passem pel davant d’un curiós pedró.

Pedró de St. Isidre

És una bomba volcànica* de 1,5 m de longitud, cimentada sobre un pedestal, amb una creu i una imatge forjada de Sant Isidre.

*Fragment de lava expel·lit durant una erupció volcànica i que en el curs d'una trajectòria aèria adquireix un moviment de rotació que li proporciona una forma arrodonida. La forma de la bomba (fus, crosta de pa, etc.) depèn de la lava.

Més endavant els senyals ens guien, muntanya amunt pel collet de Bassols per enfilar-nos al volcà de Santa Margarida (690 m). Ens situem al costat del mas de Can Santa per contemplar la panoràmica espectacular del cràter: 420 m de diàmetre i 70 m de fondària.


Ermita de Sta. Margarida dins el cràter del volcà

A la dreta de la casa surt un camí que ens portarà al fons del cràter i a l’ermita.
El volcà de Santa Margarida és el més important. Es tracta d'un volcà mixt que tingué fases eruptives de tipus estrombolià i freatomagmàtic. Aquestes darreres són explosives i van obrir, en esclatar, un ample cràter circular dins el qual hi ha l'ermita romànica que dóna nom al volcà. Tret del cràter, que avui és un prat, la resta del volcà està cobert de boscos, alzinars a solell i caducifolis mixtos a l'obaga.


Esmorzem al costat mateix de l’ermita. Portem 2 hores de camí.

Per sortir del volcà ens cal tornar a pujar al cim del cràter.
Ara ens dirigim cap a l’Àrea de Santa Margarida. La baixada és molt pronunciada.

Podem veure que estan acondicionat tot el camí de baixada fins a la masia de Caselles.

Masia de Caselles

Pujar per aquest costat és mes curt però té un fort desnivell.

Arribem a l’àrea de Santa Margarida. Travessem la crta. GI-524 i coincidim amb l’itnerari 15 del Parc Natural (Grederes del Croscat). Passem pel costat d’un restaurant i continuem fins al trencall de can Passavent; girem a l’esquerra i entrem dins el bosc.


En pocs minuts arribem al punt d’informació del Croscat i baixem fins a les grederes.

Grederes del Croscat

El volcà del Croscat és del tipus estrombolià i el seu con és el més gran de la península Ibèrica, amb 160 m d'altitud, un diàmetre de base de 950 m i un cràter natural en forma de ferradura. És també, el més jove de tots (11.500 anys).

Panell informatiu

El tall de les grederes, de més de 100 m d’alçària, va originar-se per extraccions mineres que van ser el detonant de la declaració de parc natural.
Durant anys va patir extraccions de materials volcànics al seu flanc que han deixat un tall de 150 m d’alçada i 500 d’amplada.

Volcà del Croscat

La zona de les grederes del volcà Croscat va ser restaurada l’any 1995, a fi d’ordenar l’àrea degradada, minimitzar l’impacte paisatgístic, evitar l’erosió i ordenar l’accés del públic amb un objectiu pedagògic.

Les obres de restauració ens permeten veure un perfecte mostrari natural de les diferents capes de materials volcànics que el van formar.
Les roques volcàniques més petites s’anomenen lapil·li (greda en llenguatge col·loquial)

La restauració de les grederes es va guanyar l’any 1995 el premi FAD de disseny d’arts decoratives.

Continuem la ruta tot vorejant l'antic abocador, avui segellat, al costat nord del volcà. El camí baixa suaument per dins el bosc i arribem finalment a l'Àrea de Can Serra. Punt final de la l’excursió d’avui.

Marxem a la una i arribem a Vic a ¾ de 2.
Recorregut: 12’83 km
Desnivell: 341 m
Durada: 4 hores

Ruta per fer en família; totalment senyalitzada i sobretot és molt didáctica. Hi ha àrees d’informació.

Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

El Parc Natural de la Zona volcànica de la Garrotxa conté uns valors naturals excepcionals:
És la regió volcànica més ben conservada de la península Ibèrica.
Més de 40 volcans d’erupció tranquil·la (efusiva), poc explosiva (estrombolians) i molt explosiva (freatomagmàtics).
Vulcanisme inactiu però no extingit
Més de 20 colades de lava.
Una flora molt rica: unes 1.178 plantes amb flor.
Una vegetació diversa amb alzinars, rouredes i fagedes.
261 espècies d’animals vertebrats.
Un paisatge serè i equilibrat molt singular.