Serra del Cadí (Refugi Prats d'Aguiló)

27 d’Agost de 2008

Refugi Prats d’Aguiló – Pas dels Gosolans – Serra dels Cortils – Serra Cabirolera – Canal del Cristall.

Recorregut

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Sortim de Sant Julià de Vilatorta a ¼ de 7. Fem el següent itinerari: C-17 fins a Ripoll per continuar per la N-260 fins a Planés (passat Planoles). Agafem la crta. que segueix la via del tren passant per Tosses i sortim molt a prop de la Molina. Seguim cap a Alp (Gi-400). Passem per Bellver de Cerdanya (N-260) i Martinet. A Martinet prenem la desviació a Montellà (LV 4055) i poc abans d’arribar-hi, una desviació a la dreta, ens porta per una pista al Refugi de Prats d’Aguiló. Hi ha un senyal indicador.

Total: 122 kms (11 kms últims per pista sense asfaltar)

Deixem el cotxe a l’aparcament que hi ha a uns 400 m del refugi.

La imponent serra de Cadí es mostra amb tota la seva bellesa, de la qual davallen, perpendiculars, els seus estreps en forma de serrats, enllaçats pel camí dels Collets. El nom de Cadí s'ha relacionat amb el "catinus" llatí, que vol dir gorges, fondalades o conca d'aigües.

Aquesta és una ruta sense cap dificultat que ens permet pujar a la serralada del Cadí i contemplar gran part de la Cerdanya i part del Berguedà. No cal dir que degut a la morfologia d’aquesta serralada les vistes cap a la Cerdanya son molt aèries mentre que la vessant sud (dirigida cap el Berguedà i el majestuós Pedraforca) mostra un pendent suau el que dona un contrast molt atraient a l’excursió.

Avui el temps es presenta esplèndid malgrat que durant l’ascens per la pista forestal hem trobat moltes boires.

Comencem l’excursió a les 9. Sortim del Refugi de Prat d’Aguiló (2.037 m). El modern refugi substitueix l’antic refugi de Cèsar August Torras que va ser destruït per una allau.
Aquest refugi és una magnífica base d’excursions entre la Cerdanya i el Berguedà i d’ascensions per la zona oriental del Cadí.

El camí s’inicia al costat dels dos arbres que es veuen al darrere del refugi vers migdia, per un corriol ben fressat i senyalitzat com a PR C-124, amb moderada pendent. Deixem a mà dreta el que, pels Collets, ens menaria a Prat de Cadí, que podem albirar a ponent. Passem pel costat de la font i ben aviat per un collet; el pendent s’accentua: anem guanyant alçada en curtes llaçades. Terreny pedregós i força descompost.

Cara Nord del Cadí

Al cap d’una hora, ja som al Pas dels Gosolans (2.410 m), entre la Punta Aguda (a ponent) i l’Aguiló (a llevant). Un pal amb un rètol ens indica que hem arribat a aquest punt.

Pas dels Gosolans

Magnífica vista de la cara nord del Cadí i la vall de Bastanist. Punt tradicional de pas (juntament amb Coll de Jou i Coll de Pendís, més a llevant) entre el Berguedà i la Cerdanya. Vers migdia s’estén la Coma dels Cortils, tancada per la Serra Pedregosa. Podem albirar el corriol que la travessa, provinent del Coll de les Bassotes, que és un altre dels camins habituals per anar al Cadí.

El Pas dels Gosolans era el lloc per on passaven els segadors que, provinents de Gósol al Berguedà, eren contractats a la Cerdanya com a temporers.

A Gósol, l’ofici de segador encara hi ha qui el recorda per haver-lo viscut. Abans de la Guerra Civil, les colles de temporers que travessaven el Cadí per anar a la Cerdanya eren nombroses. Al poble hi ha el carrer de la Cerdanya, punt de partença per agafar el camí del mateix nom que els duia cap a aquesta comarca veïna. El pintor Pablo Ruiz Picasso, a l’estiu del 1906, després de la seva fructífera estada a Gósol, també el va recórrer.

També era utilitzat per molta gent d’oficis avui ja extingits o que ja han canviat molt (músics del Berguedà que tocaven a les festes de les poblacions de la Cerdanya, trementinaires…) ja que es tracta d’un bon pas per tal de salvar el que sembla a primera vista el mur infranquejable de la serralada del Cadí. També va ser freqüentat d'antic per traginers i contrabandistes.

Avui sols ho fan, per plaer, els excursionistes.

El PR-C-124 ha permès que l’antiga ruta dels segadors, ara, estigui totalment senyalitzada.

A partir d’aquí el camí es difumina i és confús. Podem seguir les traces del G.R. o bé anar obrint llaçades al nostre gust, per arribar a la carena. Alguns senyals del GR 150 posats amb més bona voluntat que traça. Però no cal patir-hi massa: en moderat pendent anem carenejant cap a la nostra dreta, per sobre terreny planer. Passem per la Serra de Cortils.

Arribem al Pas de la Roca Plana (2329 m). Un cop remuntada la fondalada dels Cortils tornem a ser a la carena. Cal anar seguint el cordal carener. A sota veiem el verd del Prat d’Aguiló i el seu refugi. Els paisatges que trobem al llarg de l’ascensió canvien a mida que anem guanyant alçada.

Continuem seguint el GR per sobre d'un turó sense baixar de cota fins a trobar-nos sota la muralla de la Costa Cabirolera.

Pugem per la tartera fins al Pas del Cabirols, no és imprescindible l'ús de les mans però ajuda una mica. Un cop superat el pas només hem de resseguir l'aresta fins al cim.

Pujant al Costa Cabirolera pel Pas del Cabirol


El Pic de Costa Cabirolera (2.603 m) també anomenat Roca Punxenta o Punta Migdia de Lles, presenta un relleu realment fascinant: mentre que el vessant sud té una orografia més suau i accessible, la cara nord presenta un relleu escarpat i abrupte amb profundes canals. Es tracta del punt de la carena que té més aspecte de cim.

A partir d’aquí seguim en forta baixada i avançant per la carena, a través de la Serra Cabirolera arribem al Coll de la Canal del Cristall a 2.524 m. Val la pena desviar-se una mica del G.R. i cercant el cordal carener apropar-se a l’anomena’t Salt del Sastre, ja que les vistes sobre la plana cerdana i els espadats del Cadí, com per exemple la Canal d’Estana, són impressionants.

Canal del Cristall

Per el Coll de la Canal del Cristall transcorre un sender de petit recorregut (P.R. C-121), que puja d’Estana, passant pel preciós Prat de Cadí, que veiem en vertical per sota nostre.

Anem gaudint d’una bona estona de la solitud, del paisatge i del matí assolellat.

Fem uns quants metres de baixada per la impressionant canal amb la rudesa de les seves muralles que va alternant tartera i roca. No és difícil però sí perillosa.

Baixant per la Canal del Cristall

Arribats en aquest lloc decidim emprendre la tornada pel mateix camí.

Un cop al coll tenim, a la nostra dreta, el Puig de la Canal del Cristall, de 2.586 metres, coronat amb una petita creu, mirador perfecte del bon nombre de canals que hi ha en la zona i que es van succeint una darrere l’altra.

Puig de la Canal del Cristall

Les vistes són molt àmplies i podem gaudir d’una perspectiva diferent del Pedraforca.

Al fons apareix el Pedraforca

Baixarem altre cop a un ampli prat que tenim davant nostre per anar a cercar el G.R. Si ens ve de gust, podem apropar-nos a l’estimball per adonar-nos de la verticalitat de les parets del Cadí i del que hem fet fins ara.

Anem seguint per la llarga carena. Més panoràmiques, més vistes i més espectacle natural. Un dels massissos que es fa més present des d’on ens trobem és el Pic de Costa Cabirolera que ara ens mostra en la seva totalitat l’escarpada cara nord, els lloms herbats i les crestes de roca que l’envolten.

Pic del Costa Cabirolera

De sobte el temps empitjora; apareixen espessos núvols que amenacen pluja. Decidim seguir amb més marxa i poder arribar abans de ploure al refugi.

Més endavant passem per el Pas de la Roca Plana. Un cop remuntada la fondalada dels Cortils tornem a ser a la carena de la Serra dels Cortils.

Cal anar seguint el cordal carener fins trobar el senyal que ens indicarà que hem arribat al Pas dels Gosolans.

Des d’aquí ja viem al peu del Cadí els boscos de Bastanist i Montellà, el verd del Prat d’Aguiló i el seu refugi.

Per davallar a Prat d’Aguiló només cal seguir el sender ben marcat i fitat amb marques grogues. Si en algun moment perdem el camí, caldrà sempre anar decantant-se cap a l’est (dreta) prenent com a referència el puig del Comabona o el refugi de Prat d’Aguiló. Tardem 45’ en fer la baixada des del Coll.

Passem per davant del refugi amb pluja i anem directament al cotxe, punt final de l’excursió d’avui.

Arribem a ¾ de 4 de la tarda. La pluja es fa persistent i dinem dins del cotxe.
Recorregut total: 17’44 kms.

A la tornada seguim el mateix camí que hem fet a l’anada.

Tosses

Parem a la font de Tosses i arribem a Sant Julià a ¾ de 7.

Aquesta excursió, que es una completíssima travessa, en cas de poder-la fer amb bona visibilitat, compensa sobradament l’esforç que suposa el seu traçat, tota vegada que les sensacions i les panoràmiques que es van tenint al llarg de la caminada són realment gratificants.

Avui hem gaudit d’un bon dia de muntanya.

Canigó (Fillols)

23 d’Agost del 2008

Refugi dels Cortalets – Pica del Canigó – Refugi dels Cortalets

No hi ha cap mena de dubte que una de les muntanyes més sentides i emblemàtiques pels catalans és el Canigó. Als peus del Canigó, sota l’imperi Carolingi, va néixer Catalunya. El pic del Canigó s’ha convertit en senya d’identitat per els catalans, com ho demostra la Flama del Canigó, símbol de la unitat de la llengua catalana, i cada 23 de juny davalla el pic “màgic” traslladant les torxes per tots els seus racons per encendre cinc mil fogueres repartides arreu.

El simbolisme que té el Canigó per els catalans és evident: Jacint Verdaguer hi dedicà un dels seus poemes èpics més reconeguts; Pere II El Gran, rei de la confederació catalanoaragonesa, va ser el primer a fer el cim l’any 1285. Aquests fets han ajudat a que aquesta serralada, on s’hi bressola l’historia del nostre país, s’hagi convertit en un símbol de l’excursionisme, com ha passat també amb altres indrets pirinencs, com per exemple la Pica d’Estats.

L’ascensió al Canigó es pot fer per vàries vies. La més clàssica, probablement per ser la més còmoda és la que comença al Refugi dels Cortalets, i que, en poc menys de dues hores, salva els 634 mts. de desnivell que hi ha entre ambdues cotes, sent una excursió apta per a tothom.

Mapa de situació

Sortim de Sant Julià de Vilatorta a ¼ de 7. Fem el següent itinerari: C-25, A-7, A-9 fins a Perpinyà Sud, N-116 fins a Vilafranca de Conflent, D-116 fins a Vernet i D-27 fins a Fillols.

Arribem a Fillols a ¾ de 9. Total: 205 kms.

El terme municipal de Fillols, antigament anomenat Fullols, de 8,40 km² d'extensió, es troba als vessants septentrionals del massís de Canigó. Limita amb els termes de Rià i Sirac (N), Taurinyà (E i SE), Vernet (SW i W) i Cornellà de Conflent (NW).

El poble (150 h. any 2006) està situat a 762 m. alt. travessada la població, en aquest indret, per la carretera que l'uneix amb Vernet (pel coll de la Truja) i amb Taurinyà (pel coll de Milleres). L'església parroquial és romànica, amb absis semicircular i un campanar quadrat amb finestrals, edificada a la fi del s XI; era possessió del monestir de Cuixà.

L'agricultura i el bosc hi constitueixen actualment l'única activitat econòmica; fins a 1963-64 l'explotació de les mines de ferro (les principals eren la Remí i la Felipart), en activitat des de temps antic, hi constituïa la principal font de riquesa, fins al punt d'ésser un dels principals centres d'extracció de ferro del Canigó.

Deixem el cotxe a l’aparcament de la plaça del poble i anem al cafè restaurant de l’Union; lloc on tenim reservat el taxi Jeep que ens portarà al refugi de Cortalets. (Reserves Telf. 04 68 05 63 06 Fillols).

Sortim de Fillols a les 9. Anem tots els 8 companys en el mateix Jeep. El trajecte té 15’5 kms. amb un desnivell de 1.388 m. passant per el coll de Millères (842 m.); aquí comença pròpiament la pista. Aquesta ruta es va construir l’any 1899. És una ruta de muntanya molt impressionant. Durant el matí els vehicles només van en sentit de pujada i a partir de les 3 de la tarda comencen a baixar. Cal dir que en molts trams es impossible el creuament amb un altre vehicle i a més les corbes són molt tancades i cal fer maniobres. Aquest mogut viatge dura pràcticament 1h. Els sorolls del cotxe i els sotracs és continu.

El Jeep ens deixa davant mateix del refugi. El Xalet-Refugi dels Cortalets, situat a 2.150 mts. d’alçada, va ser inaugurat l’any 1.899, fet que va provocar que les ascensions al Canigó es multipliquessin, tractant-se d`un edifici de grans dimensions, amb cabuda per a 111 persones i que pertany a l’ajuntament de Taurinyà, gestionant-lo el Centre Alpí Francès de Prada-Canigó.

Davant el refugi

Un cop a la zona del refugi, davant nostre veiem en la seva totalitat la ferradura de muntanyes tancada per la Pica del Canigó i pel Pic Barbet, amb la Bretxa Durier i la glacera al mig.

Recorregut

Avui el dia es presenta magnífic; amb un sol radiant i totalment serè. I pensar que la passada nit ha plogut molt, amb trons i llamps a dojo. Hem encertat el dia.

Comencem l'excursió

Iniciem l’excursió a ¼ 11 seguint les marques del G.R. 10,

arribant ràpidament al Pla dels Estanyols, antiga cubeta glacial de grans dimensions, al mig del qual hi ha un petit estany que rep les aigües que baixen de l’esmentada glacera, i que nosaltres voregem per la dreta, per anar guanyant alçada de forma moderada, però continuada, deixant enrere el bosc.

Pla dels Estanyols

Així, en una mitja hora, arribem a un encreuament de camins, on es troba la Font de la Perdiu, en el que el G.R. davalla a la nostra dreta cap al Refugi de la Bonaigua, mentre que nosaltres haurem de seguir en sentit invers, ara guiant-nos per les marques grogues de pintura, fent unes curtes llaçades que ens porten, per l’altre vessant de la muntanya als peus mateix del Pic Jofre, a 2.362 mts. d’alçada, que ens queda a tocar.

El camí segueix en ascensió moderada per sobre la Vall de les Conques, destacant el poble de Vernet al fons,

fins arribar a una elevació de terreny, que no té caràcter de cim, anomenada Roc dels Isards, tractant-se d’un monticle rocós des d’on es tenen unes vistes espectaculars i vertiginoses de les parets verticals del Pic Barbet, just a la banda oposada de la que ens trobem, i de la glacera del Canigó.

Una mica més endavant, i sense deixar el camí, encara que per les persones més agosarades la cresta és un altra possibilitat a tenir en compte, arribem fins a la Portella, de reduïdes dimensions, ja que de fet és una escletxa a l’aresta, situada just als peus de la Pica.

Primera vista de la Pica

Situats sota la Pica

En aquest punt, comença el darrer tram de pujada fins al cim, que fem seguint la cara nord-oest de la muntanya, per una sèrie de llargues, però còmodes, llaçades que, per un terreny molt arreglat, ens faran assolir el nostre objectiu, la Pica del Canigó (també dita Pic de Balaig), a 2.784 mts. d’alçada.

Arribem a la Pica a les 12 h.

No és un cim gaire ample, sinó un grup de roques, amb una taula d’orientació que ens permetrà identificar fins allà on ens arribi la vista, i una gran creu de ferro.



Al fons, la Cresta de Barbet

Avui les vistes des del cim són amplíssimes, quedant-nos a tocar el Costabona i les muntanyes del Circ d’Ulldeter, així com, entre altres, les serralades i les valls del Rosselló, el Conflent i el Capcir. En dies clars, com avui, les vistes sobre la Mediterrània són amplíssimes, ja que no s’ha d’oblidar que el Canigó és un massís excepcional per la seva alçada en comparació a la proximitat al mar. De fet, es diu que s’hi poden arribar a veure des del seu cim les Illes Balears, i fins i tot el punt culminant dels Alps francesos, la Barre des Ecrins.

video
Panoràmica Canigó

Desprès de gaudir de les grans vistes panoràmiques i refer-nos de la pujada, cal un bon esmorzar.


Captivat per la bellesa d'aquests paratges, el gran poeta Jacint Verdaguer va escriure l'any 1886 el seu poema èpic Canigó.

Descriu així el Canigó:
"Lo Canigó és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada:
per abelles té fades que la volten.
Per papallons los cignes i les àligues"
Cant II. Canigó.

I va cloure el seu poema èpic dient:

Lo que un segle bastí, l’altre ho aterra,
més resta sempre el monument de Déu;
i la tempesta, el torb, l’odi i la guerra
al Canigó no el tiraran a terra
no esbrancaran l’altívol Pirineu.

El Canigó també ha inspirat el cançoner popular, amb cançons que comencen amb els mots “Muntanyes del Canigó, fresques són i regalades...”

Mentre que Josep Pla la va anomenar “la muntanya diamantina”, amb la seva “fascinadora indiferència i amb una força d’una bellesa enlluernadora, que imanta la mirada”.

La baixada la fem pel mateix camí. Tardem 1 h.

Camí de baixada


Després de pujar la Pica del Canigó ens queda la sensació d’haver assolit un dels cims més emblemàtics.

Dinem al costat mateix del refugi.

A les 3 de la tarda iniciem la baixada amb el Jeep. La carretera ara potser sembla més estreta i accidentada, amb unes vistes espectaculars de tots els pobles de la vall, Prades, Vernet, Fillols.

Dediquem la tarda a fer una visita a les Coves de les Canaletes a Vilafranca de Conflent.

A l’entrada hi ha una gran sala, amb botigues de records. A l’interior de la cova la temperatura és constant, doncs està a 14ºC. A l’hivern es té una sensació de calor i de fred a l’estiu.

Entrada de les Coves de les Canaletes

Aquesta cova va ésser excavada per un riu subterrani fa 10 milions d’anys. La roca està constituïda per estrats calcaris depositats fa uns 395 milions d’anys. Les concentracions estàn formades de carbonat de calci.

Les Coves estan diversificades en varies sales: Sala Blanca, El Temple d’Angkor, La Taula, Les Excèntriques i per últim L’Auditori. En aquestes grutes hi ha espectacles de llum i so (música clàssica).

Diferentes sales

És una visita molt atractiva. A cada sala o gruta hi ha uns panells informatius. La visita dura aproximadament 1h. El preu és de 8 €.

Finalment anem a visitar Vilafranca de Conflent. Ciutat fortificada. Entrem per la porta d’Espanya. Aquesta ciutat emmurallada està travessada per dos carrers paral.lels, on hi ha nombroses cases que daten dels segles XII, XIII i XIV amb la peculiaritat que estan construïdes amb marbre rosa procedent d’unes pedreres properes. Al final del carrer ens trobem amb la porta de França.
Lloc molt turístic. Moltes botigues i restaurants.

Vilafranca

Marxem de Vilafranca a les 6. De tornada seguim el mateix itinerari que hem fet a l’anada.

Arribem a Sant Julià a ¼ de 9, amb un total de 412 kms.

Rupit (voltants)

20 d’Agost de 2008

Rupit - El Soler - El Perer - Grau del Perer - El Pedró – Rajols - GR-2 - Rupit.

Recorregut

Descarregar Track de la ruta

La ruta al Wikiloc

Avui fem una ruta circular des de Rupit.

Sortim de Vic a 2/4 de 8. Agafem la crta. C-153 i fins a Rupit. Total 33 kms.

Ens posem a caminar a 2/4 de 9 i amb un dia molt frescal i tapat amb boires altes.
Sortim de la plaça de l’Era Nova de Rupit, on hi ha un bon aparcament. Pugem per la crta. per on hem arribat fins al pont dels Tres Ulls.

Un cop creuat el pont, girem cap a la dreta i arribem a un pla on hi ha el mirador de Rupit i el trencall del Soler.

Prenem el camí del Soler, masia que deixarem a la nostra esquerra, i seguim el camí que marxa recta. Quan comença a girar a l’esquerra, entrem, travessant un tancat elèctric, en un camí a la dreta que baixa, fins a creuar dos torrents.

Un cop creuat el torrent del Perer deixem el camí i en prenem un a l’esquerra que puja paral.lel al torrent. Més amunt el creua i passa per un pla on hi ha una caseta. Un camí, ja en bon estat, puja d’aquí al Perer.

Caminant enmig de les boires

Al arribar al Perer cal seguir pel camí uns 200 metres fins arribar a la pista d’accés a la crta. i la prenem cap a l’esquerra fins al senyal del Grau del Parer.

El Perer

L’ascens al Grau del Perer té una forta pujada i gairebé al final hi ha esgraons de pedra i obra artificials.

Camí del Grau del Perer

Arribem a la serra de Coll-ses-Viles i l’anem seguint; arribem al Pedrò, punt culminat de l’excursió d’avui. Ens trobem a 1.189 m. Actualment en aquest lloc hi ha una caseta amb varies antenes. Decidim esmorzar-hi. El cel esta completament tapat amb boira pixanera i no podem gaudir de cap vista panoràmica.

Continuem per la carena i arribem al Puig de Rajols que és el terminal de la serra de Coll-ses-Viles, notable per les extenses vistes. Davallem per el Collet de Rajols i per una camí carreter gairebé no practicable arribem a la casa de Rajols. Ara ja només ens cal anar seguint el GR-2 que ens portarà al poble de Rupit.

Al fons, Rupit

Visitem el poble de Rupit passant per el pont penjat sobre la Riera.

Rupit és el típic poble medieval presidit pel castell. Està col·locat en una fondalada, sobre un estrep muntanyós i rodejat quasi totalment per la Riera de Rupit; les muntanyes que el protegeixen estan perfectament conreades en petites feixes.
Els carrers del poble estan enllosats naturalment per una roca dura i lliscosa; el principal va d’un extrem a l’altre del poble; és irregular i quan s’eixampla forma petites placetes plenes d’encant; el seu traçat no es rectilini, sinó que forma raconades ombrívoles, i revolts molt tancats. Les cases són molt antigues, dels segles XVII i XVIII, però bastides amb pedra, sòlides. Moltes han estat refetes respectant escrupolosament l’estil i les línies originals. Les façanes de les nobles i velles cases, d’arquitectura rural, són ornades amb curiosos esgrafiats i meravelloses finestres gòtiques i renaixentistes. Moltes cases tenen ràfecs sortints en les taulades i típiques balconades de fusta. El conjunt del poble és d’una rusticitat plàstica i estètica molt notables.



Bonics racons


Després de fer una visita al poble anem cap a l’aparcament a buscar el cotxe. Sortim de Rupit a 2/4 d’una.

Avui hem caminat unes 3,5 hores i amb un recorregut de 9’3 kms.
Arribem a Vic a ¼ de 2.