Sant Feliu d'Estiula

26 de Març del 2008

Aquesta ruta que fem avui és una part del Recorregut anomenat:
Volta al Torrent de la Cabana i al Serrat dels Emprius; que amb sortida i arribada a l’estació de Campdevànol té una longitud total de 17 kms. Marques blanques i verdes

Com ja és costum sortim de Vic a 2/4 de 8. Avui en direcció a Campdevànol per la crta. C-17 (antiga N-152). A Campdevànol girem a l’esquerra per agafar la crta. GI-401 en direcció a Gombrèn i després d’haver fet 3’5 kms i passat el càmping El Pirinenc seguim una crta a l’esquerra amb un rètol on diu: Mas Cal Paraire. Per aquesta pista que està encimentada fem uns 3 kms i deixem el cotxe davant mateix d’un pal indicador amb senyals de la Ruta de Transhumància. Total 45 kms.

Ens posem a caminar a 2/4 de 9 amb un dia força clar. Anem seguint aquesta pista. Al cap de pocs metres es converteix en una pista forestal sense asfaltar. Deixem un altre senyal indicador i anem seguint sempre aquesta pista principal. Anem sempre per damunt de la part esquerra de la Riera d’Estiula o de la Cabana. Contemplem la casa del Colomer que es troba encimbellada dalt la carena. Després de fer uns 3 kms arribem a una cruïlla amb un pal indicador on ens assenyala l’ermita de Sant Feliu cap a la dreta. Després de fer 1 km. arribem a Sant Feliu d’Estiula. Fins aquí tardem 1 h.

Aquesta antiga parròquia situada a 989 m d’alçada actualment pertany al municipi de les Llosses. L'església està situada en una plana rodejada de camps d'herba, en l'indret on hi hagué la vila rural d'Estívola, donada per Guifré el Pelós al monestir de Ripoll abans del 890. El primitiu edifici del segle XI es transformà del tot el 1731, quan s’allargà i s’apujà la nau, i hom li afegí un campanar i dues capelles laterals. El 1040 consta dedicada a Sant Pere i a partir del segle XVIII a Sant Feliu. Al seu costat s'hi troba l'antiga rectoria, reformada i condicionada, com a casa de trobades de la parròquia de Campdevànol.

Després de contemplar aquest indret amb grans vistes panoràmiques continuem cap a la casa de L’Aurò o L’Oró; un rètol indicador ens diu el camí a seguir. Continuem amb una forta baixada fins arribar a la riera on primer veiem el molí de L’Aurò. Actualment es troba totalment en ruïnes. El gran edifici dona constància de la importància d’aquest molí. Desprès de creuar la riera ens enfilem cap a la carena fins arribar a una gran pla i contemplem l’agradable imatge de la casa de L’Aurò amb tots els seus camps al seu davant, donant fe d’aquesta gran masia pairal. Actualment amb molts problemes per manca d’aigua.

Als afores de la casa contemplem una antiga màquina de batre.

Esmorzem al costat de la casa de L’Aurò tot contemplant un ramat d’ovelles i cabres com pasturen dins el tancat immens que hi ha davant mateix de la masia.

Continuem la ruta seguint una pista asfaltada recentment i que ens portarà desprès de fer una forta baixada a creuar la Riera i enllaçar amb el camí de l’anada.

Pels voltants de la casa del Colomer baixem a baix a la Riera d’Estiula i arribem al Gorg del Colomer que és el més gran i bonic de la Riera. L’aigua salta per sobre d’una paret de pedra de molta alçada; a la seva esquerra hi veiem uns feixes que són les restes dels camps de conreu de la masia del Colomer, que queda a sobre la pista que passa per allà mateix.


Gorg del Colomer

En qüestió de mitja hora arribem al cotxe; final d’etapa de la ruta d’avui.

Recorregut: 10’96 kms.

Arribem a Vic a ¾ d’una. Dia sense calor però amb força núvols.

Pels voltants de Santa Cília (II)

12 de Març del 2008

La Corbera - El Noguer – Castell de Serrarols – La FeuLa Sarment – El Noguer – La Corbera.

Sortim de Vic a 2/4 de 8 en direcció a L’Esquirol per la crta. de Tavertet fins a la casa de La Corbera; aquesta casa es troba a l’esquerra de la crta. Al davant mateix hi ha el trencall per anar al Noguer però esta barrat amb una cadena. Deixem el cotxe just davant mateix de la cadena. Fins aquí hi ha 25 kms.

Comencem a caminar a ¼ de 9. Avui no fa gens de fred; però de moment no llueix el sol.

Seguim la pista i ens dirigim cap a la casa del Noguer. Aquesta gran masia, actualment deshabitada, té una porta dovellada a l’entrada principal. Hi ha una escala exterior i pòrtic molt gran, sota teulada. El conjunt d’edificis, d’atraient aire camperol, forma com un petit carrer, i en el qual s’aprecien reformes de vàries èpoques.

Després de passar pe la casa seguim cap a la dreta per anar a dalt a sant Miquel. Ho fem passant per el Grau del Noguer. Un cop a dalt el pla ens dirigim cap el castell de Serrarols.

Aquest castell és del segle XI. Important obra de defensa i estatge, de la qual queden força llenques de parets i el basament de la torre, arrapats vora el cim del turó, ben apreciables i bastant grans.

Anem voltat el castell de manera que ens quedi a la nostra dreta fins que veiem una pista que baixa per l’esquerra i la seguim. Inicialment té força pendent fins arribar a trobar una altre pista per la dreta que no seguirem. Anem baixant fent ziga-zagues i finalment arribem a baix, a les envistes de la casa de La Feu. Fins aquí hi varem arribar en l’anterior sortida.

A partir d’aquí seguim en direcció cap a l’esquerra és a dir cap a la casa de La Sarment. Passem per una zona anomenada Pla Llís on hi ha les restes de la casa S’Avellana o Beyana. Fem una mirada per aquesta zona però no trobem rés.

Continuem per aquesta pista força fressada fina arribar a la casa de la Sarment. És una casa actualment ben rehabilitada amb moltes feixes, de cara soleia. Antigament estaven conreades amb vinya.

Esmorzem tot contemplant al nostre davant el Parador de Sau i les dues riberes del Ter flanquejades per els alts esperons de roques vermelles. Magnífic paisatge inundat en la major part. A partir d’aquí el riu acaba el llarg trajecte de congostos i estrets i s’eixampla entrant majestuós a la vall de Sau.

Ara només ens cal anar seguint la pista que anàvem fent fins al final que ens portarà a la casa del Noguer. Contemplem a la nostra esquerra la casa de La Sarment encimbellada al damunt de les feixes. El camí ens ofereix agradables vistes sobre tota la Vall de Sau.

Podem observar que el nivell de l’aigua continua baixant, doncs avui podem veure que han sorgit més cases del fons del pantà. Més endavant veiem el Morro de l’Abeia que es presenta molt espectacular. Superba proa roquera d’un llarg contrafort que es desprèn de la muntanya; preciós i aeri mirador de la riera de Balà.

Finalment arribem a la casa del Noguer. Ara només ens resta fer el curt tram però això si de pujada fins arribar a la casa de la Corbera. Aquesta casa és molt curiosa, està tocant a un enorme penyal on s’hi arrecera en part. Té una pallissa enganxada a la casa.

Avui també caminem bastant amb un recorregut de 12’97 kms. Dia molt agradable sense gens de calor.

Arribem a Vic a la una tocades.

Pels voltants de Santa Cília (I)

5 de Març del 2008

Subiranes – Sant Cília – La Sarment - La Feu – El Baucells - La Vall – Subiranes

L’excursió d’avui és una ruta circular.

Sortida de Vic a 2/4 de 8 amb una temperatura de – 1º C, en direcció a l’Esquirol i continuar per la crta. de Tavertet. A uns 5 kms. hi ha un pal indicador, a la dreta, que condueix a la casa de Sobiranes. Seguim uns 4 km d’aquesta pista que segueix paral·lela a la crta. de Tavertet i deixem el cotxe molt a prop de la casa de Subiranes. Total 30 kms.

Ens posem a caminar a ¼ de 9. Avui el dia és molt ventós i molt fred. Cal abrigar-nos de valent. La vista és esplèndida. Passem pel davant de la casa de Subiranes i anem en direcció cap a Santa Cília; deixem el trencall d’anar a Sant Miquel de Serrarols i seguim una pista força cuidada que ens portarà a Santa Cília.

Des de Santa Cília contemplem tota la vall de Sau. Gran vista panoràmica. Continuem per la mateixa pista que ens porta fins a la casa de la Sarment. Aquesta masia ha estat recentment restaurada i fa molt goig. Situada a la part soleia tenia moltes feixes amb vinya; el nom és prou explícit.

Anem vorejant l’antic congost del Ter, mentre al davant nostre, a l’altra banda del riu hi veiem el Parador Nacional de Sau i les serres de Sabassona.

A partir d’aquí ens trobem que el camí s’acaba i tenim de seguir com podem, passant per llocs gairebé intransitables, però finalment i després de consultar varies vegades el mapa que portem arribem al bon camí i passem per la casa de la Feu. Edifici pràcticament en ruïnes i de tamany regular, sense res de particular excepte uns arcs de lloses rústiques sota el pis on hi havia els estables.

Esmorzem molt a prop de la casa en un racó assolellat arrecerats del fort vent que avui no para de bufar.

Anem seguint tota aquesta raconada per un camí força estret i arribem a la casa d’El Baucells. Bonica casa, en força bon estat, amb porta dovellada, finestra de pedra amb brancals esculpits i llindes treballades, i curiosa finestra gòtica. Aquesta casa tenia vinyes. Gairebé totes les cases d’aquesta raconada soleia i protegida cultivaven els ceps.

A partir d’aquí seguim el camí per una crta. forestal més transitada i en poca estona arribem a la casa de Les Valls, situada en un bonic racó enlairat molt agradable. Aquesta casa també ha estat restaurada i amb molt d’encert.

Som gairebé a tocar al riu i ara ens toca fer un desnivell de 300 m. fins a Subiranes.

Anem seguint la pista per anar a la casa de Les Valls i just abans de passar per una riera , deixem la crta. forestal i agafem un camí a la dreta; anem seguint aquest camí força llarg i consultant diverses vegades el mapa per assegurar el camí que ens ha de conduir fins a la casa de Subiranes. Arribem a la casa a 2/4 1.

Aquesta casa ja és citada el 1138 . Té galeries balconades a la part soleia, una preciosa finestra gòtica amb cinc arquets. Galeria coberta al primer i segon pis amb grans pilars de pedra obrada. La balconada és de fusta tornejada. Aquest edifici és molt antic.

Abans de marxar amb el cotxe donem una última mirada a tota la vista panoràmica que tenim davant nostre. Dia molt clar. El vent però no para de bufar.

Avui hem caminat força amb un recorregut total de: 13’93 kms.

Arribem a Vic a la una del migdia.