Santa Cília (Mirador del Noguer)

19 de Desembre del 2007 (206)

Mirador – Sobiranes – Sant Miquel de Sorerols – Santa Cília – Baumes de la Clota – Grau del Noguer – Sobiranes – Mirador.

L’excursió d’avui és una ruta circular.

Sortida de Vic a 2/4 de 8 amb una temperatura de – 2º C, en direcció a l’Esquirol i continuar per la crta. de Tavertet. A uns 5 kms. hi ha un pal indicador, a la dreta, que condueix a la casa de Sobiranes. Seguim uns 4 km d’aquesta pista que segueix paral·lela a la crta. de Tavertet i deixem el cotxe davant mateix d’un altre senyal indicador. Som al mirador sobre la vall del Noguer.

Ens posem a caminar a ¼ de 9. El dia de moment es força fred però totalment despejat. Continuem per la pista i arribem a la casa de Sobiranes. Passem pel davant i anem seguint, ara en direcció cap a Sant Miquel de Sorerols. En poc més d’un quart d’hora ja hi som.

Aquesta preciosa església romànica, molt ben restaurada, es troba encimbellada en un petit turó a una altitud de 780 m. Original del segle XI i consagrada el 1095. L’església manté íntegra l’estructura. És d’una nau amb arcs torals i, en el tram immediat a l’absis, té una fornícula oberta en el gruix del mur de cada banda. L’exterior de l’absis es revesteix amb grups de tres arcuacions entre lesenes . El portal amb doble ressalt sobre l’adovellat de mig punt conserva les portes de roure guarnides amb aplicacions de ferramenta en doble rinxolat.

El Museu Episcopal de Vic guarda un encenser d’aram repussat datat al darrer terç del segle XIII.

Després de contemplar aquesta ermita, desfem un tros del camí i continuem cap a Santa Cília. L’esglesiola de Santa Cília és una humil ermita en ruïnes, romànica del segle XI. Situada a la punta d’un turonell, té al seu davant un panorama formidable i impressionant. Fins aquí portem 4,26 kms.

Esmorzem en aquest lloc, tot contemplant la fondalada de la Vall de Sau. Poc a poc el sol comença a escalfar.

Seguim la ruta, ara en direcció a les Baumes de la Clota. L’accés és bastant fàcil, seguint el camí que comunica Santa Cília i desviant un curt ramal per un camí carreter molt curt i planer; sota les gegantesques roques. A les ruïnes de la Clota, masia-balma aixoplugada sota l’enorme monòlit anomenat la Roca del Migdia, s’hi veuen divisions en estances, i l’emplaçament del forn de pa. Les restes de parets que tancaven completament la gran balma, estaven fetes amb morter de calç i sorra. Aquesta balma és bastant gran i de molta capacitat. Havia estat habitada fins a principis del segle XIX. En una altre ocasió ja hi haviem estat en aquestes baumes (22-Gen-2002)

Continuem el camí ara en direcció a la masia del Noguer. Abans d’arribar-hi veiem a la nostra dreta la Roca de l’Abeia. Superba proa roquera d’un llarg contrafort que es desprèn de la muntanya; preciós i aeri mirador sobre la Riera de Balà.

Arribem al Noguer i contemplem el conjunt d’edificis, d’atraient aire camperol, i en el que s’aprecien reformes de vàries èpoques. En l’actualitat aquesta masia està deshabitada. Pugem ara per el grau del Noguer i arribem a la pista forestal just davant de la casa de Sobiranes i en poc més de 10’ arribem al mirador del Noguer. Final de la ruta d’avui. Ruta molt complerta.

Recorregut total: 10’35 kms. Arribem a Vic a ¾ d’una.

Santa Magdalena de Cambrils (Collfred)

12 de Desembre del 2007 (LR)

Collada de Collfred – Santa Magdalena de Cambrils

Com ja és costum sortim de Vic a 2/4 de 8. Amb una temperatura de – 5ºC.

Passem per Sant Quirze de Besora i cap a Vidrà per continuar per una pista asfaltada direcció Siuret i fins a la Collada de Collfred on deixem el cotxe. Fins aquí hi ha 44 kms.

L’excursió d’avui comença en una pista que hi ha a l’esquerra del Coll. Normalment aquesta pista sol estar feta un “poti-poti”, degut al fangueig que hi ha; però avui està completament sec i tot glaçat. Anem seguint per la pista fins que creuem un pal d’alta tensió. Som al Collet del Bosc. Passem per sota de la línia per enfilar-nos cap a l’esquerra per un camí senyalitzat amb marques blanques i grogues fins a dalt a l’ermita. De pujada tardem 50’. Avui el dia també és d’un sol esplèndid, però amb força fred a les parts obagues.

Aquí dalt gaudim d’una gran vista; tot i que faigs de gran corpulència, arrelats en el propi cim, destorben la contemplació d’un extens panorama, presidit pel Puigmal.

Cada vegada que contemplem aquesta ermita, ens dol de veure-la d’aquesta manera amb tanta deixadesa. En l’actualitat es troba als inicis d’un estat ruïnós. I si no s’hi posa remei immediat, la seva recuperació o restauració serà ben difícil. Els veïns de Vallfogona caldria que fessin realitat el que ara només són bons propòsits.

Aquesta església és d’origen romànic i documentada des del 1326. Corona un cim situat a 1.544 m.

Esmorzem a la cara de migdia arrecerats del fort vent que hi ha aquí dalt.

La tornada la fem per el Coll de Trebija. Passem per indrets molt bonics.


Tardem 40’ a fer la baixada.

Total recorregut: 6,12 kms.

Ja de marxada en direcció a Siuret i passada la font de la Martingala, agafem una pista a la dreta que ens portarà fins a l’ermita de Santa Margarida de Cabagès al costat de la masia del Pujol. Passem per uns trams de pista en molt mal estat.

Aquesta ermita està situada a 1.275 m d’altitud, al faldar de migjorn de la serra de Sta. Magdalena, des d’on es domina el territori que li havia pertanyut quan era antiga parròquia. A partir del segle XVIII els veïns acordaren l’edificació d’una nova església a Siuret sota el patrocini de Sta. Llúcia. Fou restaurada l’any 1978.

Continuem per la mateixa pista i passem per la casa de la Coma. A partir d’aquí la pista està en més bon estat. Arribem finalment a la masia de les Escanes i tornem a enllaçar amb la pista asfaltada que ens portarà a Vidrà. En total hem fet uns 10 kms. per aquestes pistes. En Lluís i el Land Rover han estat els protagonistes.

Avui hem caminat poc però aprofitem el trajecte de tornada per visitar el veïnat de Siuret. Ha estat un matí molt complert.

Arribem a Vic a la una del migdia.

La Cau (pont de Samala)

5 de Desembre del 2007 (Opel)

Masia de La Tolosa – PR C-59 – ermita de La Cau

Sortim de Vic a 2/4 de 8 amb boira, en direcció Ripoll per continuar a partir d’aquí direcció Vallfogona per la Crta. N-260. Abans de creuar el pont de Samala (poc més d’haver fet uns 5 kms.); cal trencar a la dreta i agafar una crta. encimentaa que condueix a una explotació d’àrids. Just abans d’arribar-hi seguim per l’esquerra fins arribar a una masia que porta el nom de La Tolosa. Aquí deixem el cotxe. Total 45 kms.

Passem per davant un rètol on diu: La Cau 2 h 8’.

L’excursió d’avui consisteix en seguir els senyals grocs i blancs del PR C-59 que ens portarà a l’ermita de la Cau. Tornem al mateix lloc de la setmana passada, però per un altre indret.

Comencem a caminar a 2/4 tocats de 9 i amb una temperatura de -0,5 ºC. El terra està completament gebrat. Fem tot el recorregut per la part obaga. Anem seguint els senyals del PR que van per la pista fins al arribar en una revolt on ens cal deixar la pista i seguir els senyals cap a la dreta. Veiem al darrera nostre una masia encimbellada a l’altre banda del camí. Portem aproximadament fins aquí uns 3 kms. Seguim per dins el bosc i el camí comença a pujar. La vegetació es va alternant entre pins i faigs.

Tardem 1 h. i 15’ en arribar a dalt de l’ermita de la Cau a 1.327 m. Val a dir que pràcticament no hem parat durant la pujada. Hem guanyat més d’una hora segons el rètol que hi havia a la sortida.

Tenim un sol esplèndid i una vista magnífica. Fem les fotos de rigor i cap a esmorzar.

Passem una bona estona prenen el sol i contemplant tota la boira que hi ha a La Plana.

A ¼ de 12 iniciem la tornada passant per el mateix lloc de l’anada. Tenim temps per anar observant el paisatge i tota la vegetació que ens envolta. El lloc és bonic.

Fem la baixada en el mateix temps que l’anada; 1 h. 15’ .

Recorregut total: 10,43 kms. Avui hem conegut una nova ruta.

Arribem a Vic a 2/4 de 2.