Sant Benet (Osor)

24 d’octubre del 2007 (LR)

Santuari. M. de Déu del Coll – Sant Benet

Sortida a 2/4 de 8 de Vic. Agafem l’Eix (C-25) i el deixem a la sortida de Sta. Coloma. Agafem direcció Anglès i després Osor. En aquesta última població cal seguir el Carrer Major tot contemplant el petit pont romànic de Can Vidal i anar seguint amunt fins a trobar un rètol on diu: Santuari del Coll 4 kms”. Abans d’arribar al Stri. fem una parada al coll de Nafré (615 m.) per poder contemplar la vista, però avui el dia està força emboirat i només veiem al fons, el pantà de Susqueda.

Arribem al Stri. del Coll poc abans de les 9 hores. Fem un total de 73 kms.

Ens posem a caminar a les 9. La ruta comença just al final on s’acaba la crta. asfaltada i amb un banc de color verd a la dreta. Aquí trobem els senyals vermells-taronges que anirem seguint fins a S Benet. Anem pujant per dins el bosc i creuem la crta. diverses vegades. Cal dir que els senyals només hi són al principi i al final del recorregut; però s’endevina fàcilment el lloc per on cal seguir. Desprès de 45’ de camí arribem a Sant Benet a una alçada de 1.144 m . La vista queda molt entorpida per la vegetació. Al cim hi ha una creu. Molt a prop hi ha una gran antena on podem disfrutar de més vista. El dia però continua força tapat. Esmorzem al peu mateix de la creu.

La baixada la fem seguint el mateix camí de l’anada. Tardem 30’ fins arribar al Stri. Avui caminem només 1h. 45’ i amb un recorregut total de 6’08 kms.

Aquest Santuari de la M. de D. Del Coll (823 m.) es troba situat en un indret de grans vistes panoràmiques, al bell mig de les Guilleries, solitari entre les valls d’Osor i de Susqueda, a les comarques de Girona i en els límits eclesiàstics del Bisbat de Vic.

La magnífica i sòbria església romànica que trobem avui, amb l’imponent campanar d’espadanya sobre a la porta i l’absis encarat a ponent, fou edificada a finals del segle XII, ara fa més de 800 anys.

Hi podem admirar un vitrall contemporani de l’artista gironí, Domènec Fita, que tanca la porta de migjorn. Ornamenta l’altar una reproducció de l’antic frontal romànic que ara es troba al Museu Episcopal de Vic. Presideix la nau d’aquest temple la imatge de Sta. M. del Coll que és una reproducció lliure d’una de romànica. La original es troba al M.E.V.

Voldria acabar aquest comentari amb un fragment d’uns versos dedicats “A la verge del Coll” de R. Cabanas. Sou d’Osor guardiana i mitjancera, que ens mireu des del Coll, mare de Déu. Nostres cors, dia i nit, per vós bateguen, vulgueu, doncs, escoltar la nostra veu.

De tornada, al arribar al Coll de Nafré, baixem fins a la pressa de Susqueda i passem per el Pasteral, la Cellera de Ter i Anglès. A partir d’aquesta població seguim la mateixa ruta de l’anada. Arribem a Vic a ¾ de 2.

Avui hem conegut un nou indret, tot i que el dia ha estat molt tapat per les boires.

Baumes del Teixidor (Sta. Mª de Besora)

10 d’Octubre del 2007 (206)

Pal indicador de L’Espunyola – Torrent de Massats - Torrent de Milany - Baumes del Teixidor.

Avui també sortim a 2/4 de 8 de Vic, com ja és costum, en direcció a S. Quirze de Besora per continuar cap a Sta. Mª. De Besora. A la sortida del poble en direcció a Vidrà, trobem un desviament a l’esquerra que indica “a Ripoll per Llaés”; seguim aquesta pista encimentada fins a trobar un desviament a la dreta, després d’haver passat el coll de Beví (918 m.). Deixem el cotxe aparcat al costat esquerra de la crta. Fins aquí hem fet 35 km.

Durant el trajecte plou però confiem en que un cop passat aquest front tindrem bon temps. A 2/4 de 9 i fen ús del paraigües ens posem a caminar. Per sort la pluja va minvant i el cel es va aclarint. Pronostiquem que tindrem un bon dia.

L’itinerari a seguir comença en un pal indicador on assenyala la casa de L’Espunyola; arrenca amb forta pujada i ens porta fins a la casa de L’Espunyola. Deixem la casa a l’esquerra, continuem travessant els prats i ens endinsem per la baga travessat els torrents de Massats i després el de Milany; sempre seguint el camí principal.

Un cop travessat el torrent de Milany, l’abandonem, per continuar per un camí fressat a la dreta, que passa per una pollancreda. Seguim vorejant el petit torrent, per entre la vegetació de ribera, i en pocs metres trobem les baumes que ens barren espectacularment el pas. Som a les Baumes del Teixidor. Fins aquí tardem 1h 30’.

Aquesta és la bauma més coneguda i la més gran. L’estat actual està molt degradat. No obstant veiem que han netejat tot el terra i el seu entorn. Potser hi faran o hi han fet alguna actuació...

Després de tirar les fotos de rigor, continuem cap a la bauma dels Fleus que queda just a sobre de l’anterior (bastant més amunt). Com ja és costum i per poder fer drecera, enfilem marges amunt i pel dret però sembla que encara es pitjor, degut al gran esforç que ens cal fer per superar els pendents. Per fi sortim al pla del Burbau (casa en ruïnes) amb un gran remolc-caravana a l’era de la casa. Seguim el camí que ens porta als Fleus.

Tardem 30’ des de la bauma del Teixidor. Portem en total 2h. de camí.

Aquestes baumes van estar habitades des de temps immemorials. Els darrers habitants van marxar a la dècada del 1950.

Esmorzem al costat de la bauma dels Fleus; en un lloc molt assolellat i al davant mateix del Morro del Quer com a teló de fons.

Iniciem la tornada a 2/4 de 12. Fem el mateix camí d’anada.

Tardem 1h. 30’ fins arribar al cotxe. Caminem 3h 30’ i amb un recorregut total de 11’70 km.

Arribem a Vic a ¾ de 2. Avui hem estat de sort amb el temps. Feia força dies que no sortíem i teníem ganes de caminar.