Matagalls (Osona)

19 de Setembre del 2007 (206)

Excursió al Matagalls

Sortim de Vic a 2/4de 8 en direcció cap a Taradell, Seva, El Brull i Collformic. Total 28 kms.

Avui desprès de força dies de no poder sortir degut al mal temps, tenim un dia esplèndid. Comencem a caminar a 2/4 de 9. Seguim els senyals indicats per fer la ruta del Matagalls des de Collformic. És la ruta clàssica: Pla de la Barraca, Turó Gros, Coll dels Llops i cim del Matagalls.

Fem la pujada amb molta calma. Durant el camí trobem un ramat d’ovelles nodrint-se en els pasturatges propers al Pla de la Barraca. Al arribar al Coll dels Llops, girem cap a l’esquerra i anem a visitar les fonts de la Rosa i la font Freda. Observem que hi ha molta sequera. Continuem cap el coll i enfilem el tros final que ens porta al cim del Matagalls. En total a fer la pujada tardem 1h. 30’.

El massís del Matagalls es dreça a la part central del Montseny, aconseguint una altitud de 1.696 m. Coronat per la famosa creu claretiana, gràcies a la seva situació de muntanya central, és vèrtex d’unió de les comarques d’Osona, la Selva i el Vallés Oriental.

El panorama que des d’aquí es domina és excepcional i a més avui tenint en compte que hi bufa un vent molt fort i fred.
Esmorzem arrecerats al darrera de la creu en vistes sobre el poble de Viladrau.

La baixada la fem visitant les fonts que es van succeint al llarg de l’itinerari. Primer trobem la font dels Cims, dedicada a Folch i Torres; més avall la font de Matagalls i finalment la font dels Bisbes. A partir d’aquí anem a enllaçar amb el camí de pujada. Seguim cap el Turó Gros a 1.528 m .; Pla de la Barraca i finalment arribem a Collformic a 1.145m. Temps emprat en la baixada 1h. 30’

Recorregut : 10,56 kms.

Desnivell: 550 m

Al Matagalls li escau el sobrenom de la muntanya de les fonts. N’hi ha més d’una quarantena, perfectament agençades, les quals són el testimoni perpetu de les idees engendrades en el famós Aplec iniciat l’any 1.950 i celebrat anualmentñ el segon diumenge del mes de juliol.

Voldria recordar la relació que hi tenia Mossèn Cinto Verdaguer amb el Montseny. Aquesta vinculació es ben efectiva en el seu llibre “Aires del Montseny”, publicat l’any 1.902. Diu textualment referint-se al Matagalls i a la seva creu: Mes quan la muntanya es bella de debò i es fa dir senyora de totes les demés, és al cor de l’hivern, quan la neu l’emmantella amb son mantell d’armini immaculat. Aleshores la nit i el dia deuen jugar a qui l’abriga amb més fines randes de gebre; a qui penjarà en sos amples braços més canyelons de glaç. Cada de matí deu estrenar noves joies que no arriben al vespre, desfetes per una ventada. Qui la pogues veure llavors! I qué en deu ser d’hermosa!.