Grau del Perer (Rupit)

26 de Setembre del 2007 (Opel)

Rupit-El Soler- El Perer- Grau del Perer-El Pedró-Rajols-GR-2-Rupit.

Avui fem una ruta circular des de Rupit.

Sortim de Vic a 2/4 de 8. Fins a Rupit hi tenim 33 kms. Ens posem a caminar a 2/4 de 9 i amb un dia molt frescal. Estem ara a 7,5 graus de temperatura. Sortim de la plaça de l’Era Nova de Rupit, on hi ha un bon aparcament. Pugem per la crta. fins al pont dels Tres Ulls. Un cop creuat el pont, girem cap a la dreta i arribem a un pla on hi ha el mirador de Rupit i el trencall del Soler.

Prenem el camí del Soler, masia que deixarem a la nostra esquerra, i seguim el camí que marxa recta. Quan comença a girar a l’esquerra, entrem, travessant un tancat elèctric, en un camí a la dreta que baixa, fins a creuar dos torrents.

Un cop creuat el torrent del Perer deixem el camí i en prenem un a l’esquerra que puja paral.lel al torrent. Més amunt el creua i passa per un pla on hi ha una caseta. Un camí, ja en bon estat, puja d’aquí al Perer. Al arribar al Perer cal seguir pel camí uns 200 metres fins arribar a la pista d’accés a la crta. i la prenem cap a l’esquerra fins al senyal del Grau del Parer. L’ascens al Grau del Perer té una forta pujada i gairebé al final hi ha esgraons de pedra i obra artificials. Arribem a la serra de Coll-ses-Viles i l’anem seguint; arribem al Pedrò, punt culminat de l’excursió d’avui. Ens trobem a 1.195m. Actualment en aquest lloc hi ha una caseta amb varies antenes. Decidim esmorzar-hi tot fruint d’una gran vista panoràmica. El dia és magnífic.

Continuem per la carena i arribem al Puig de Rajols que és el terminal de la serra de Coll-ses-Viles, notable per les extenses vistes. Davallem per el Collet de Rajols i per una camí carreter gairebé no practicable arribem a la casa de Rajols. Ara ja només ens cal anar seguint el GR-2 que ens portarà al poble de Rupit.

Visitem el poble de Rupit passant per el pont penjat sobre la Riera.

Rupit és el típic poble medieval presidit pel castell. Està col·locat en una fondalada, sobre un estrep muntanyós i rodejat quasi totalment per la Riera de Rupit; les muntanyes que el protegeixen estan perfectament conreades en petites feixes.

Els carrers del poble estan enllosats naturalment per una roca dura i lliscosa; el principal va d’un extrem a l’altre del poble; és irregular i quan s’eixampla forma petites placetes plenes d’encant; el seu traçat no es rectilini, sinó que forma raconades ombrívoles, i revolts molt tancats. Les cases són molt antigues, dels segles XVII i XVIII, però bastides amb pedra, sòlides. Moltes han estat refetes respectant escrupolosament l’estil i les línies originals. Les façanes de les nobles i velles cases, d’arquitectura rural, són ornades amb curiosos esgrafiats i meravelloses finestres gòtiques i renaixentistes. Moltes cases tenen ràfecs sortints en les taulades i típiques balconades de fusta. El conjunt del poble és d’una rusticitat plàstica i estètica molt notables.

Després de fer una visita al poble anem cap a l’aparcament a buscar el cotxe. Sortim de Rupit a 2/4 d’una.

Avui hem caminat unes 3,5 hores i amb un recorregut de 10,85 kms.

Arribem a Vic a ¼ de 2.

Dia excel·lent per la fotografia; doncs hi ha una atmosfera molt clara i amb pocs núvols molt ben col·locats.

Matagalls (Osona)

19 de Setembre del 2007 (206)

Excursió al Matagalls

Sortim de Vic a 2/4de 8 en direcció cap a Taradell, Seva, El Brull i Collformic. Total 28 kms.

Avui desprès de força dies de no poder sortir degut al mal temps, tenim un dia esplèndid. Comencem a caminar a 2/4 de 9. Seguim els senyals indicats per fer la ruta del Matagalls des de Collformic. És la ruta clàssica: Pla de la Barraca, Turó Gros, Coll dels Llops i cim del Matagalls.

Fem la pujada amb molta calma. Durant el camí trobem un ramat d’ovelles nodrint-se en els pasturatges propers al Pla de la Barraca. Al arribar al Coll dels Llops, girem cap a l’esquerra i anem a visitar les fonts de la Rosa i la font Freda. Observem que hi ha molta sequera. Continuem cap el coll i enfilem el tros final que ens porta al cim del Matagalls. En total a fer la pujada tardem 1h. 30’.

El massís del Matagalls es dreça a la part central del Montseny, aconseguint una altitud de 1.696 m. Coronat per la famosa creu claretiana, gràcies a la seva situació de muntanya central, és vèrtex d’unió de les comarques d’Osona, la Selva i el Vallés Oriental.

El panorama que des d’aquí es domina és excepcional i a més avui tenint en compte que hi bufa un vent molt fort i fred.
Esmorzem arrecerats al darrera de la creu en vistes sobre el poble de Viladrau.

La baixada la fem visitant les fonts que es van succeint al llarg de l’itinerari. Primer trobem la font dels Cims, dedicada a Folch i Torres; més avall la font de Matagalls i finalment la font dels Bisbes. A partir d’aquí anem a enllaçar amb el camí de pujada. Seguim cap el Turó Gros a 1.528 m .; Pla de la Barraca i finalment arribem a Collformic a 1.145m. Temps emprat en la baixada 1h. 30’

Recorregut : 10,56 kms.

Desnivell: 550 m

Al Matagalls li escau el sobrenom de la muntanya de les fonts. N’hi ha més d’una quarantena, perfectament agençades, les quals són el testimoni perpetu de les idees engendrades en el famós Aplec iniciat l’any 1.950 i celebrat anualmentñ el segon diumenge del mes de juliol.

Voldria recordar la relació que hi tenia Mossèn Cinto Verdaguer amb el Montseny. Aquesta vinculació es ben efectiva en el seu llibre “Aires del Montseny”, publicat l’any 1.902. Diu textualment referint-se al Matagalls i a la seva creu: Mes quan la muntanya es bella de debò i es fa dir senyora de totes les demés, és al cor de l’hivern, quan la neu l’emmantella amb son mantell d’armini immaculat. Aleshores la nit i el dia deuen jugar a qui l’abriga amb més fines randes de gebre; a qui penjarà en sos amples braços més canyelons de glaç. Cada de matí deu estrenar noves joies que no arriben al vespre, desfetes per una ventada. Qui la pogues veure llavors! I qué en deu ser d’hermosa!.