Castell de Milany

27 de Juny del 2007 (Opel)

El Barretó-Coll del Forn-Castell de Milany-GR-3-Coll de Cristòfol-El Barretó

Sortim a 2/4 de 8 i arribem al Barretó a 2/4 de 9. Total 35 km. dels quals gairebé 5 per pista en força mal estat. Ens posem a caminar a ¾ de 9.

Sortim del Barretó, casa, situada a 1.208 m. d’altitud. Té adjunta l’ermita romànica de S. Jaume de Mont-bac o del Bon-bac, amb campanar d’espadanya. Seguim la pista i arribem al coll del Forn a 1.300 m. a la dreta trobem una bassa, la voregem i ens enfilem bosc endins seguint un camí per la part obaga. Seguim per aquest indret durant gairebé ¾ d’hora fins anar a desembocar a una pista que serà la que en conduirà fins al Coll del Castell de Milany. Només ens queda desviar-nos cap a l’esquerra i pujar fins a dalt el Castell .

Tardem 1h. i 30’ fins arribar a Milany.

Esmorzem aquí dalt arrecerats del vent. Com a novetat i veiem dos plafons amb les diferents vistes que s’observen; cap el Pirineus i cap Osona.

Un altre plafó fa un petit esbós històric del Castell de Milany.

Aquest Castell té una importància cabdal en la història de Vidrà: la seva protecció és la garantia, al terme, de la pau i la justícia. Les viles vidraneses, abans de tenir l’aglutinant de la parròquia, naixeren i vivien sota la seva salvaguarda. Situat a la serra del seu nom, que divideix els termes de Vidrà i Vallfogona.

Segurament fou aixecat en l’avenç militar de finals del segle IX, i el seu terme comprenia els actuals municipis de Vallfogona i Vidrà, amb totes les seves parròquies. La documentació de Milany, conservada en el fons documental de Sant Joan de les Abadesses, és abundant. En 918 es parla de la serra de Melanno, i en 962 del castro Melango. Els primers senyors de Milany foren els comtes de Besalú.

El Castell de Milany, a una altitud de 1.533 m., havia estat la fortalesa roquera situada a major altitud de l’interior de Catalunya. El curiós penyal, integrat principalment per conglomerats, forma un mugró rocós arrodonit d’uns 10 metre d’alçària, vorejat de cinglera i només accessible per la part de llevant mitjançant tortuosa i desfeta graonada. Actualment es troba gairebé esmicolat. No obstant això, encara és ben visible des de la llunyania.

Aquesta vegada la tornada la fem seguint el GR-3. Passem per uns llocs molt bonics encara que potser és més llarg que l’anada. Pugem al Puig de l’Obiol de 1.552 m. Màxima alçària de la Serra de Milany. Aquest pic no destaca gens. Arribem fins el Coll de Cristòfol per poder admirar el monumental faig que hi ha. Deixem el GR-3 i és a partir d’aquí que després de seguir el camí, de sobte s’acaba i tenim “d’improvisar” la ruta que ens portarà cap el Barretó. Finalment aconseguim arribar al Barretó i cap el cotxe.

Per fer la tornada tardem unes dues hores.

Avui arribem a Vic a 2/4 de 3

Desnivell: 325 m.

Recorregut: 5,5+7,5=13 km.

Temps: 4h 15’

Els camins que em fet avui no deixen mai de passar entre boscos, sobretot de faigs. El faig (Fagus selvàtica), arbre de fulla tendra i caduca, que neix i prospera en indrets humits, indica ben clarament que aquests itineraris discorren per terres verdes. El verd d’aquestes contrades, viu, tendre, esponjós, assoleix tots els tons i tots els matisos. Constitueix una veritable opulència de frescor, que cobreix del cim de les carenes fins a les fondalades i és en definitiva, un espectacle d’una esplèndida visualitat.


Salt de Sallent (Pla Traver)

20 de Juny del 2007 (LR)

Pla Traver-Grau del PlaTraver-Sallent-Salt de Sallent.


La sortida és com de costum a 2/4 de 8. A 2/4 de 9 deixem el cotxe al “pàrking” de Pla Traver. Total 44 km. Comencem a caminar a ¾ de 9.

Just en començar la ruta veiem una senyal de color groga però al acostar-nos a la casa de Pla Traver, no veiem que continuïn les marques; almenys no les trobem. Passem pel mig de varies tanques i ens dirigim cap a una casa de fusta prefabricada, anem baixant i després de passar per sota d’un filat, tornem a trobar les senyals grogues, ja tornem a tenir el camí marcat, ara només es qüestió d’anar seguint les marques. Avui podem observar que en aquest lloc hi ha una herba molt crescuda i tot està molt florit. Entrem ara en una fageda. Comença el Grau del Pla Traver. Camí molt bonic amb forta baixada. En mitja hora ja sortim just a costat de la Riera de Sallent. Travessem la Riera i pugem cap a la casa de Sallent. Voltem tota la casa i abans de marxar surt un noi i ens diu que aquí ja hi porta tres primaveres ell tot sol. La casa té llum i aigua i també tota classe de bestiar amb un paó reial inclòs. Parlem una estona i ens indica el camí per anar al Salt de Sallent passant per la font de Sallent , que en realitat és una mina, situada en un lloc molt emboscat. Arribem al Salt on per cert i baixa poca aigua. Fem les fotos de rigor i continuem fins al mirador. Aquí hi esmorzem. Disfrutem d’una magnífica visió del Salt i dels cingles que l’envolten.



Portem des de la sortida 1 hora i 30 minuts.

Desprès d’esmorzar i amb molta mandra continuem la ruta fins arribar a la crta. de carro que ens portarà anant en direcció a la dreta, altre vegada al Grau del Sallent.

Per aquesta crta. però en direcció contraria (Camí dels Matxos) i varem passar el dia 9 de Maig d’aquest 2007.

Anem seguint les senyals grogues, tornem a creuar la Riera i anem pujant pel Grau fins a les envistes de la casa de Pla Traver. Tornem a passar per sota del filat i cap el cotxe.

La tornada la fem en menys d’una hora.

Abans però anem a veure la font del Salar; que es troba a pocs metres del lloc on tenim el cotxe. Oh sorpresa! no “funciona” Està totalment tapada. Una altre font que ha desaparegut.

Poc abans de la una ja som a Vic.

Desnivell: 340 m.

Recorregut: 8,5 km.

Temps: 3h. 20’

Dia esplèndid encara que amb força xafogor.

Itinerari extraordinàriament preciós pels seus boscos i prats.

Puig Cornedor (Alpens)

6 de Juny del 2007 (206)

Alpens- Cal Torrats-El Soler-Collet de les Bruixes-Puig Cornedor-GR-Alpens

Ruta circular. Publicada al setmanari EL 9 Nou el dia 19 de Març del 2007.

Sortim de Vic a 2/4 de 8 del matí. Arribem a Alpens a ¼ de 9. Total 40 km.

Ens posem a caminar a 2/4 de 9. Avui el dia es presenta força be sense perill de pluja.

Alpens és el punt de sortida i d’arribada. Deixem el cotxe passat el poble, a la darrera casa d’Alpens. A l’altre costat de la carretera neix el GR-1 que seguirem fins a Cal Torrats. Aquest tram coincideix amb un antic camí de transhumància

Quan arribem a la masia, hem d’abandonar el GR i hem de prendre un petit corriol que s’enlaira just per darrere seu (hi ha una creu de GR molt clara a la roca).

El camí a partir d’aquí, entra en un territori absolutament feréstec i deshabitat. Malgrat que no està senyalitzat, el recorregut és molt ben traçat i no presenta gairebé cap equívoc. Entra al frondós boscam, agafa alçada suaument, a voltes amb més decisió, tot i carenejant la muntanya. El pi domina la vegetació, tot i que mentre agafem alçada algun roure treu el cap. Ben amunt, en mitja hora, deixarem la carena i el camí planeja cap a ponent: arribarem al Soler, preciosa masia, mig enrunada i situada en un balcó fantàstic, des d’on es té una primera visió oberta de la vall. Novament cal situar-nos darrera la pallissa posterior de la masia, per agafar un camí ample i pla que torna cap a llevant.

A sota deixarem la magnífica teulada de la pallissa, i a pocs metres, superant el marge esquerre, agafarem el primer corriol que trenca cap amunt. El traça ara és més vertical i feixuc, però no trigarem a arribar al Collet de les Bruixes. A partir d’aquest punt, seguirem els senyals del PR (groga i blanca), i constatarem com el traçat ara és més obert i altiu: som al tram final de la carena que ens condueix cap a llevant, al cim del Puig Cornedor de 1.228 m.

Ara l’ambient és més fresc i humit, i una certa catifa de gespa ens allibera de la calor passada fins ara. A través dels clars del bosc, podrem veure una bona part dels Pirineus, des del Pedraforca fins a la Serra Cavallera, passant pel Puigmal i la Serra de Montgrony. Aviat arribem al cim.

L’indret és molt bucòlic i certament vertiginós, amb un domini contundent sobre Alpens i tot el Lluçanès en general, ja que cal recordar que som en el punt més alt de la comarca. Cap a llevant distingirem la Serra de Milany, i ben a prop l’església de Santa Maria de Vinyoles. Tardem 5 quarts en fer el recorregut d’anada.

La tornada la farem baixant en direcció a llevant fins al Coll Tallat i seguirem el GR fins Alpens. Pel camí trobarem El Roc de la Pena i la font de Matamosses.

Amb 1 h. fem tot el camí de tornada.

A la una del migdia ja som a Vic.

Desnivell acumulat d’uns 400 m.

Recorregut: 8,28 km.

Temps: 3 h.

Cal dir que abans d’arribar al cim hem trobat un pinetell.

Avui hem transcorregut per un ambient de solitud assegurat.